Griselda (Vivaldi): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de composicions musicals i altres canvis menors
m Tipografia
Línia 26:
El llibret sobre el qual es basa aquesta òpera va ser musicat per primer cop per [[Antonio Pollarolo]] el [[1701]]; i posteriorment per [[Antonio Maria Bononcini]] ([[1718]]), [[Alessandro Scarlatti]] ([[1721]]), [[Giovanni Battista Bononcini]] ([[1722]]) i [[Tomaso Albinoni]] ([[1728]]).
 
El [[1735]] Vivaldi, amb 47  anys i més de vint òperes compostes, estava en plena maduresa, però no havia aconseguit estrenar en cap dels grans escenaris de la seva ciutat natal: les seves òperes venecianes havien cobrat vida sempre en un teatre secundari. I va ser llavors quan Michiele Grimani, membre de la noble família propietària dels teatres de San Giovanni Grisostomo i San Samuele, li va oferir representar en aquest últim.
 
L'argument, basat en el ''[[Decameró]]'' de [[Giovanni Boccaccio]], parla d'un rei de [[Tesàlia]], ''Gualtiero'', que s'ha casat amb una humil pastora, ''Griselda'', topant-se amb la incomprensió i intransigència del seu mateix poble, que rebutja el desigual casori. L'argument és el típic d'una [[opera seria]], amb embolics diversos que permeten desenvolupar i explotar una gamma variada de situacions i sentiments. I Vivaldi es va comprometre a fons, jugant amb l'orquestra, teixint un tapís instrumental complex i refinat i elaborant algunes de les àries més endiablades, belles i expressives del seu enorme repertori.