Lluís Quer Cugat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m convenció noms
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom = '''Lluís Quer i Cugat'''
| lloc_defuncio = Reus
| nacionalitat = Catalana
Línia 6:
| titol_personal = President de la Cambra de Comerç<br>Diputat
}}
'''Lluís Quer i Cugat''' va ser un escriptor i economista català, nascut a [[Reus]] el [[9 de gener]] de [[1850]] i mort a la mateixa ciutat el [[23 de febrer]] de [[1900]].<ref>{{GEC|0053628|Lluís Quer i Cugat}}</ref>
 
Pertanyia a la família notable dels Quer de Reus i era cosí de la [[Josepa Quer i Ivern|Prelada Quer]] i pare de [[Lluís Quer i Boule]]. El seu pare, [[Jaume Quer Ballester|Jaume Quer]], era [[argenter]], i va ser regidor diverses vegades i primer tinent d'alcalde a l'ajuntament de Reus.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|data=1992|editorial=l'Ajuntament|lloc=Reus|pàgines=544}}</ref>
 
Va estudiar a les [[Escoles Pies]] de Reus i es va dedicar al comerç del vi. Va ser president de la Cambra de Comerç i també president del [[Centre de Lectura]] en dues ocasions. Des del [[1870]] va començar a reunir a casa seva, una casa setcentista al començament del [[camí de l'Aleixar]] avui desapareguda, a alguns literats i artistes, entre ells [[Joaquim Maria Bartrina i Aixemús]], [[Josep Martí i Folguera]], [[Francesc Gras i Elies]], [[Eduard Toda i Güell|Eduard Toda]] i [[Casimir Prieto Valdés]] on, entre altres coses, van fundar publicacions literàries o van escriure per d'altres. Va emparentar amb [[Josep Boule]] al casar-se amb la seva filla Adelaida, i se n'anà a viure a [[Anglaterra]], on hi residí uns quants anys. Al tornar va establir a Reus una empresa de vins, a la qual dedicà bona part de les seves energies. Publicà assíduament a la premsa local, sobretot a ''[[El Crepúsculo]]'', i al ''[[Diari de Reus]]'', i també a l'''[[Eco del Centro de Lectura]]'', ''[[La Verdad (setmanari)|La Verdad]]'', ''[[Lo Somatent]]'', ''[[Las Circunstancias]]'', ''[[Crónica de Reus]]'' i ''[[La Autonomía]]''.<ref>Santasusagna, Joaquim. ''Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900''. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982. Pàg. 207</ref> Va escriure dues obres de teatre: ''L'hostal de la coixa'' i ''Vents d'oratge'' en col·laboració amb el seu nebot [[Bonaventura Sanromà i Quer]], que juntament amb la comèdia ''Galletas Jordán'' es van estrenar a Barcelona entre [[1894]] i [[1896]], amb bastant èxit. Va ser regidor a l'ajuntament de Reus, i també diputat provincial. El [[1898]] va estar entre els que van demanar el concert econòmic dins la [[Lliga Regionalista]]. L'any següent fou membre del directori del partit espanyol [[Unión Nacional]]. El [[1900]], just abans de morir, va publicar el [[monòleg]] ''Jo i en Comas''.<ref name=":0"/> Va morir a Reus el [[23 de febrer]] de [[1900]].<ref>''Homes i dones pels carrers de Reus'', Enric Tricaz, Valls 2010.</ref> Va ser propietari de la [[Casa Quer]], al camí de l'Aleixar a Reus, i del mas del Quer, també anomenat de vegades mas d'en Boule, en terrenys del qual es va construir molts anys després (als començament dels anys seixanta del {{segle|XX|s}}) el [[Barri Fortuny]].<ref name=":0"/>
 
== Obres ==