Història del surf de vela: diferència entre les revisions

Aquesta modalitat no va tenir gran acceptació ni difusió i transcórrer al voltant de 30  anys, fins que l'any 1964 el nord-americà [[Newman Darby]], ajudat per la seva dona Naomi, va dissenyar la primera "taula a vela", mentre es trobava de vacances al riu [[Susquehanna]], Pennsilvània.<ref name="surfertoday1">{{ref-web|títol=Windsurfing was invented 60 years ago by Newman Darby|editor=SurferToday.com|url=http://www.surfertoday.com/windsurfing/2323-windsurfing-was-invented-60-years-ago-by-newman-darby}}</ref> La idea d'usar un aparell de mà muntat en un acoblament universal, per controlar petites embarcacions, havia rondat el cap de Darby des de finals de la dècada dels 40, encara que mai l'havia portat més enllà.

Finalment el 1984 el windsurf va ser reconegut com el més jove esport olímpic tot i no tenir ni 20  anys de pràctica. No es va permetre bombar (pumping) la vela ni l'ús d'arnès, exigint així als concursant una molt bona condició física. Per a les competicions, es va escollir el recorregut triangular en totes les embarcacions de vela i es va uniformitzar la taula, donant-li preferència primer a la de [[Ostermann Windglider]], després a les [[Lechner]], i en 1996-2000 la "Mistral One Design".