Governança: diferència entre les revisions

Des de l'Antic Règim s'empleava l'expressió (d'alguna manera similar, però representant una realitat completament diferent) bon govern; per exemple, en els Decrets de Nova Planta i ''Bon Govern'' que van reformar la [[Monarquia d'Espanya|Monarquia Hispànica]] sota [[Felip V d'Espanya|Felipe V]]. Tenia el seu "contrafigura" en l'expressió ''malament govern'', del que mai podria acusar-se al rei absolut, sinó als seus ministres (fins i tot en una revolta, com el [[motí de Squillace]], l'expressió utilitzada era ''Visqui el rei i mori el mal govern''!, similar al [[Grito de Dolores|crit de Dolores]] del capellà Hidalgo en la independència mexicana). El [[despotisme il·lustrat]] en bona part buscava la seva pròpia legitimació en les reformes que milloressin la situació del poble, però sense comprometre la primacia teòrica de la legitimitat de dret diví clàssica de l'absolutisme.

La introducció del terme governança en l'àmbit de la ciència i la tecnologia ha estat promoguda per la dinàmica política de la Unió Europea que ha caracteritzat el V i sobretot el [[VI Programa Marc de Recerca i Desenvolupament|VI Programa Marco de Recerca i Desenvolupament]]. Una sèrie d'iniciatives sociopolítiques de la Comissió Europea relacionades amb la reflexió sobre l'Espai Comú Europeu en I+D (ERA) han anat configurant un escenari que ha tret a la llum la rellevància del concepte de governança. Des de llavors, el terme s'ha incorporat de manera gairebé automàtica a nombroses publicacions, sense aportacions analítiques significatives. Segons Emilio Muñoz (2005), el seguiment de les referències a la paraula governança revela que la pràctica totalitat de les cites són una simple translació de les iniciatives europees. La Comissió Europea ha assenyalat com a missió i valor fonamental del concepte la seua operativitat per enfrontar-se al problema dels diferents nivells de promoció i gestió de la ciència i la tecnologia en un context com l'europeu, on coexisteixen diversos “espais” –supranacional, nacional, regional i fins i tot local-, anivellis polítics i actors. Encara que aquesta aproximació centrada en el repte de la “coordinació operativa” resulta interessant per als analistes, sembla també limitada i fins i tot arriscada. I. Muñoz (2005: 296) adverteix del perill de caure en un cercle viciós: “s'estudia allò que els decisors han introduït, mentre que es renuncia a entendre el que sustenta l'oportunitat, validesa i el potencial del concepte per desenvolupar una dinàmica racional en termes socials, econòmics i polítics en l'àmbit de la ciència i la tecnologia”. Per això, resultarà necessari aprofundir en el valor analític, estructural i prospectiu del concepte.

Un d'aquests esforços per crear una mesura de governança que serveixi per comparar els països a nivell internacional és el projecte Worldwide Governance Indicators (WGI) (indicadors de gobernanza a través del món), desenvolupat pels membres del Banc Mundial i de l'Institut del Banc Mundial. El projecte publica indicadors globals i individuals per més de 200 països en sis dimensions de la gobernanza: veu i redición de comptes, estabilitat política i falta de violència, efectivitat governamental, qualitat de la regulació, estat de dret, control de la corrupció.

Un nou Índex de governança Mundial (IGM) s'ha desenvolupat i està a disposició per millorar-ho a través de participació pública. Els temes següents, en forma d'indicadors i índexs composts, han estat triats per formar part del IGM: pau i seguretat, estat de dret, drets humans i participació, desenvolupament sustentable, desenvolupament humà.