Revisió del 23:07, 28 feb 2021 modifica Manlleus (discussió \| contribucions) Autopatrullats 100.910 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:28, 10 març 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 14: En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada, però una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. [[Estrabó]] l'esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selèucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i així, en els següents segles Babilònia va restar poblada per algunes persones, segurament entre elles moltes jueves, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos, que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada en intentar-ho. Llucià de Samosata, durant el regnat de [[Marc Aureli]], diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferència notable. Al {{segle \|III}}, Eusebi de Cesarea fa esment que el poble de la rodalia de Babilònia va deixar buida la regió, la qual va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el [[412]] que la terra s'havia tornat pantanosa i Teodoret el [[460]] diu que només alguns jueus romanien a la ciutat i que l'[[Eufrates]] havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. [[Procopi de Gaza]] al segle VI parla de Babilònia com d'una ciutat destruïda molt de temps abans. Ibn Hawkal el [[917]] esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. [[Benjamí de Tudela]] hi va ser al {{segle\|XII}} i confirma que no s'hi trobaven rastres de cap edificació monumental i que només escorpins i serps poblaven les ruïnes.

Babilònia (ciutat): diferència entre les revisions