Els resultats de l’aliança Centristes de Catalunya es van considerar negatius, després d’aconseguir només el 10,6% dels vots i 18 escons en comparació amb el 19,3% que havia obtingut a les eleccions generals de 1979. Ací varen perde vots a favor de la CiU de Jordi Pujol per evitar que es pogués formar un govern comunista socialista. El Partit Andalús va aconseguir entrar al Parlament amb un 2,7% dels vots i 2 escons, després de superar per poc el llindar del 3% a la província de Barcelona. Es diu que el president en funcions, Josep Tarradellas, va votar en blanc després que els seus intents de presentar-se a la reelecció resultessin infructuosos enmig de la seva creixent desconfiança envers els partits polítics catalans.
A nivell nacionalestatal, els resultats es van veure com un fracàs en la consolidació del bipartidisme UCD-PSOE, però també com un seguit de derrotes electorals per a la UCD: només portant un any de la legislatura de les eleccions de 1979, el partit governant a Espanya havia fallat en el referèndum d’iniciativa d’autonomia andalusa, havia obtingut un resultat humiliant a les eleccions autonòmiques basques —on va perdre el 53,5% dels seus votants de 1979— i va tenir pèrdues considerables a Catalunya que ascendien a uns 226.000 dels 513.000 vots del 1979. Finalment, a això se sumaria la decepció per la baixa participació en el referèndum de l’Estatut d’autonomia gallec de 1980 i altres contratemps electorals a les eleccions parcials del Senat de novembre de 1980 a Almeria i Sevilla, amb el deteriorament de la figura pública d’Adolfo Suárez que va provocar un augment de la lluita interna dins del partit i a la seva dimissió com a primer ministre el gener del 1981. Les enormes pèrdues obtesesobtingudes per la UCD a les eleccions regionals gallegues del 1981 farien que el partit entrés en un estat de crisi i decadència, que culminaria amb derrotes [[Eleccions al Parlament d'Andalusia de 1982|contundents a Andalusia l'any 1982]].
''Només es presenten les candidatures amb '''més de 1.000 vots'''''.
