Adilxàhides: diferència entre les revisions

La dinastia la va fundar Yusuf Adil Khan que era esclau de [[Mahmud Gawan]], el ministre bahmànida. Yusuf fou nomenat governador de la província de [[Dawlatabad]] i el [[1489]] va fer pronunciar per primer cop la ''khutba'' en el seu nom, ara canviat a Yusuf Adil Shah; es va crear també una nova genealogia: era fill del sultàsoldà otomà [[Murat II]] que fou salvat per la seva mare de la mort ordenada per [[Mehmet II]]; fou enviat a Sava amb un mercader que el va criar i després posat al servei de Mahmud Gawan. Fou el primer governant musulmà que va introduir les doctrines xiïtes a l'Índia. Va lluitar contra els altres reis del Dècan i el rei hindú de [[Vijayanagar]]; els portuguesos van arribar en aquest temps i es van apoderar de Goa. La història següent està plena de guerres contra [[Bidar]], [[Ahmadnagar]], [[Golconda]], i Vijayanagar; el [[1564]] els quatre estats musulmans es van coaligar contra el regne hindú i el van derrotar a [[Talikot]]. El seu màxim poder va arribar amb Ibrahim II. Els enfrontaments amb els mogul van començar el [[1636]] i el sobirà es va haver de declarar vassall. El [[1656]] a la mort de Muhammad, [[Djahan Shah]] no va acceptar al seu successor Ali i va enviar a [[Aurangzeb]] a envair el país; la malaltia de Djahan Shah va aturar les operacions, però el [[1659]] el ''peshwa'' [[mahrata]] [[Siwadji]] va iniciar les hostilitats. El [[1672]] va pujar al tron un menor, Sikandar i el regne va ser ocupat progressivament per mahrates i moguls; el [[1686]] la capital fou conquerida per Aurangzeb. El darrer rei va morir captiu el [[1700]].