Nasr-ad-Dawla Àhmad: diferència entre les revisions

El [[1054]], Nasr al-Dawla Ahmad va renovar la seva submissió a Tughril Beg. En el seu viatge triomfal per l'Azerbaidjan i Armènia, el sultà no va inquietar el Diyarbakir. El 1056 això no obstant, un cap kurd fou assassinat pel fill de Nasr al-Dawla, Sulayman, que governava a la Djazira, cosa que fou desaprovada per Tughril. El 1057 Tughril Beg va haver de combatre en contra d'una coalició de caps xiïtes organitzada per [[al-Bassassirí]] antic general [[buwàyhida]] ara al servei dels fatimites; Tughril va abandonar Bagdad el [[19 de gener]] de [[1057]], va rebre reforços des de Pèrsia, i va avançar cap a Mossul, que va conquerir; llavors va exigir a Nasr al-Dawla a pagar una indemnització del crim de Sulayman, i va reforçar la petició assetjant [[Djazirat Ibn Umar]]; després va seguir cap a [[Nisibis]].

 

 

Els seus tres visirs van tenir un govern molt encertat que va portar la prosperitat i la pau al país. Va abaixar alguns impostos i va eliminar la imposició de multes als rics per recaptar, i tot i així la seva cort fou la més rica de les de la seva època. [[Mayyafarikin]] fou centre de poetes, savis i religiosos, com per exemple [[Ibn al-Athir]], Abd Allah al-Kazaruni, al Tihami i altres i destinació de molts refugiats polítics com el buwàyhida [[al-Malik al-Aziz]] o el príncep abbàssida Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah (futur [[al-Muqtadí]]).