Peribsen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 24:
Es pensa que va fer un canvi religiós important: el culte principal d'[[Horus]], associat al [[Baix Egipte]], fou canviat pel de [[Seth]], associat a l'[[Alt Egipte]]. Això s'ha interpretat com que va perdre l'Alt Egipte a mig regne i que, llavors, va canviar el seu nom i el déu principal. Darrerament, Raffaele va suggerir que no hi ha indicis de trencament violent (apareixen més tard d'aquest regnat) i que la partició del país podia haver estat acordada per dues parts (potser dos fills de Ninetjer). Això no obstant, no implica que la partició, tot i pacífica, en comportés el canvi de nom, si es va produir quan ja portava un temps regnant i la partició fou acordada amb un germà. Si fos així, els faraons del quart al novè (o desè) de la dinastia haurien regnat al delta, i Peribsen i Khasekhem o [[Khasekhemui]] al sud (a més, Sekhemib seria un tercer rei del sud; Khasekhem i Khasekhemui també podrien ser dos faraons diferents, l'un a [[Nekhen]] i l'altre a [[Abidos]] o Tinis). Altres teories pensen que hi va haver una guerra i exposen que, en una inscripció a la seva tomba a Abidos, es parla d'un tribut o d'una conquesta de la ciutat de Sethroe al delta. Així doncs, segons aquesta tesi, abans d'ell o al començament del seu regnat, el país es va dividir, i després el va reunificar.
 
Si els faraons que segueixen Ninetjer a les llistes, [[Weneg]], [[Sened]], [[Nubnefer]], [[Neferkare]] i [[Neferkaseker]], van regnar simultàniament, caldria escorçar la duració de la dinasta: 39  anys entre els dos primers faraons i un nombre similar per al tercer (entre 35 i 45) donaria uns 80 o 85  anys. Restaria conèixer la duració dels regnats d'aquests cinc, i el temps en què el darrer faraó va governar sobre tot Egipte, per saber-ne la duració, però cal pensar que no fou menys d'uns altres 40  anys entre tots. La qual cosa donaria per a la dinastia uns 125  anys (1775-1650 aC).
 
Les fonts per a la successió són les habituals: llista d'Abidos, llista de Saqqara i papir de Torí. La llista d'Abidos esmenta dos "successors" de Ninetjer: Wadjnes (Weneg) i Sened o Senedj; després, segueix Khasekhemwy (Djadjatepy). La llista de Saqqara i el papir de Torí són concordants: Wadjnes, Senedj, Aaka (Neferka), Neferkaseker, un espai buit i Khasekhemui. Manethó coincideix amb les dues darreres, però a l'espai buit esmenta '''Sesochris'''. Peribsen i/o Sekhemib no és esmentat en les llistes egípcies, però podria ser el de l'espai buit.