Felix Mendelssohn: diferència entre les revisions

La societat de l'època, de clara tendència [[paternalista]], va influir molt en la família dels Mendelssohn Bartholdy; així mentre al jove Felix, se'l va encoratjar, va educar i va recolzar en la seua vocació musical, cosa una mica estranya per a un banquer jueu, amb Fanny, "per ser dona", no va ser pas així. El seu destí era ser una bona esposa i amamestressa de casa. En 1829 es va casar amb el pintor Hensel. Tanmateix, Felix i Fanny, donada la fèrria formació familiar, van ser un exemple d'amor fraternal; fins i tot ella era millor pianista que ell i Felix sempre va valorar les crítiques que ella li feia.

Una vegada que va haver captivat a tot Londres, va estendre el seu viatge a Escòcia, els paisatges de la qual li van inspirar algunes de les seues millors obres: la ''Simfonia escocesa" i l'obertura de concert "Les Hèbrides", més coneguda com "La gruta de Fingal"''. Però els paisatges escocesos van despertar no sols el seu geni musical sinó també la seua inspiració poètica. Va escriure: ''Quan Déu es posa a pintar paisatges, crea quadres d'estranya bellesa''. D'Escòcia va retornar a Londres on es va posar a treballar en diverses obres: una peça per a orgue per al casament de la seua germana Fanny amb el pintor [[Wilhelm Hensel]] i una opereta per a les bodes de plata dels seus pares. Lamentablement, un accident de trànsit li va danyar un genoll i va haver de guardar llit durant dos mesos.

Una vegada restablert del seu accident, va retornar als seus viatges. A la tardor de 1830 va fer realitat un dels seus més volguts anhels: visitar Itàlia. Va conèixer Berlioz a [[Roma]] i a [[Franz Liszt]] a París. Però, allà on anava, [[Munic]], Viena, [[Venècia]], [[Bolonya]], [[Florència]], Roma, era el favorit de les reunions i l'elegit per la fortuna: tot el móntothom l'afalagava en excés. Tanmateix, mai va cedir a l'egoisme ni a la presumpció: era noble i devot dels seus amics. Als 21 anys, va escriure la Simfonia ''La Reforma'', i als 22 va començar les famoses simfonies "Italiana" i "Escocesa". A pesar de la seua intensa dedicació al treball, va ser metòdic amb la seua vida. El seu horari era: en els matins, música; en les vesprades, visita als museus de pintura; i, en les nits, balls. En els salons de balls, ''amb la seua elegant figura, els seus llargs pantalons blancs, la seua casaca blava i el seu jupetí de vistosos colors, era la llum central al voltant de la qual revolejaven les palometes més belles de la societat italiana''. Una vegada va escriure a la seua família: ''així és; no faig una altra cosa que coquetejar''. Com Franz Liszt, Mendelssohn també era un enamorat de la bellesa femenina, però, a diferència d'aquest, mai no va incórrer en cap escàndol.

Mendelssohn tenia al voltant de 33 anys i la vida li somreia: gaudia d'inqüestionable prestigi i independència econòmica. A diferència d'altres havia recollit moltes glòries en poc de temps. Va emprendre diversos treballs al mateix temps, amb una activitat inusual i febril. Sense abandonar el seu lloc a Leipzig, va acceptar l'oferiment del rei [[Frederic Guillem IV de Prússia|Frederic Guillem IV]] de dirigir el departament de música de l'Acadèmia d'Arts de Berlín. Durant els anys de 1844 a 1844, va alternar el seu temps entre Leipzig i Berlín, però mai es va sentir a gust en aquesta última ciutat. Va compondre gran quantitat d'obres, com el famós ''[[Concert per a violí (Mendelssohn)|Concert per a violí]]'', va treballar amb afany per a erigir un monument a Bach, va obrir un Conservatori de Música a Leipzig que esdevindria famós i on va tenir alumnes de categoria com [[Alfred Dörffel]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 18">* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 18, 2.ª part, pàg. 1748, ({{ISBN|84-239-4517-0}})</ref> [[William Rockstro]], [[Friedrich Hieronymus Truhn]], [[Friedrich Marpurg]] i d'altres, a més va dirigir i va executar concerts a Alemanya i Anglaterra, molts d'ells ''a benefici de...'' o de caràcter caritatiu.

Tota aquesta gegantina tasca el deixaria extenuat. Una vegada els seus admiradors quasi el van asfixiar en voler felicitar-lo. En una altra ocasió, el públic li exigia repeticions amb tal insistència, que al final va haver de disculpar-se per trobar-se totalment extenuat. Al final, tantes fatigues van acabar per minvar la seua salut. Patia de severs dolorsmals de cap. Per això va suspendre les seues activitats per un temps. Va deixar Berlín i es va retirar a Frankfurt. El 1845 va tornar al lloc de director dels concerts de la Gewandhaus de Leipzig, on va tenir entre altres alumnes en [[Wilhelm Joseph von Wasielewski|Wasielewski]], i amb això a totes les seues activitats anteriors: compondre, dirigir, ensenyar, etc. En 1846, va visitar Anglaterra per última vegada. Va oferir concerts en diverses ciutats. Va ser invitat a tocar en el [[Palau de Buckingham]], davant de la reina [[Victòria I del Regne Unit|Victòria]] i del príncep Albert. Se'l considerava el més significatiu dels compositors germànics i la seua influència era enorme.

Mendelssohn va tornar a Leipzig. Per recomanació mèdica, va acceptar ajuda d'altres per a complir les seues tasques; però el 14 de maig de 1847 va morir de sobte la seua germana Fanny, víctima d'embòlia cerebral, i el colp que li va produir la notícia, li va causar un [[accident vascular cerebral]]. Es va restablir transitòriament i va retornar al seu treball. Va escriure algunes composicions, va donar uns pocs concerts, però hi havia quelcom en el seu art, que el feia diferent de les seues èpoques anteriors… el seu amic Henry Chorley va assenyalar: ''Quan el vaig sentir tocar, vaig sentir com si m'haguera acomiadat per sempre del músic''. La malaltia del músic era mental. Violents dolorsmals de cap li provocaven esvaïments. Abans de la seua recaiguda final, va escriure una cançó més: ''Nachilied''. Quan estava malalt de gravetat Mendelssohn, una gentada s'amuntonavaamuntegava en la porta de la seua residència. Es publicaven butlletins cada hora sobre el seu estat de salut. Cap a les 21 hores del dia 4 de novembre de 1847, el compositor es trobava inconscient, rodejat per la seua família i amics. Va morir als 38 anys. Sis anys després, la seua bella esposa el seguiria.