Hipàcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Redundant, si no s'especifica, per defecte és dC |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Filla i deixebla de l'astrònom [[Teó d'Alexandria (astrònom)|Teó]],<ref name=
Es va interessar per la mecànica i va construir un [[astrolabi]] plà, millorant el disseny dels instruments més primitius. Amb ajuda d'astrolabis Hipàcia va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un [[Planisferi celeste|planisferi]]. També va construir un [[hidròmetre]] i un hidroscopi, i va inventar l'[[aeròmetre]], un tipus de [[densímetre]], per això es considera com una pionera en la història de les dones i la tecnologia.<ref name=
Va ensenyar filosofia a una selecta escola a la que hi havia fills d'aristòcrates cristians i pagans que amb el temps acabarien ocupant càrrecs elevats, entre els quals destaquen el bisbe [[Sinesi de Cirene]] - que va mantindre una important correspondència amb ella -, [[Hesiqui d'Alexandria]] i [[Orestes (prefecte)|Orestes]], prefecte d'Egipte en el moment de la seva mort, però no tenien cabuda persones de classe baixa ni dones.<ref name=
{{Citació|Encara que a la vida dels morts a l'Hades domini l'oblit, fins i tot allà, jo recordaré l'estimada Hipàcia.|Sinesi de Cirene|Cartes}}
== Mort ==
Hipàcia fou assassinada als 45 o 60 anys (depenent de quina sigui la seva data correcta de naixement), linxada per una turba de [[cristians]]. La motivació dels assassins i la seva vinculació o no amb l'autoritat eclesiàstica ha estat objecte de molts debats. L'assassinat es va produir en el marc de l'hostilitat cristiana contra un paganisme ja en declivi i de les lluites polítiques entre les diferents faccions de l'Església, el patriarcat alexandrí en mans de [[Ciril d'Alexandria|Ciril]] i el poder imperial, representat a Egipte pel prefecte Orestes,<ref name=
El seu caràcter singular de dona lliurada al pensament i l'ensenyament en plena tardança, la seva fidelitat al paganisme en el moment d'augment del catolicisme teodosià com a nova religió de l'Estat romà, i la seva mort a mans de cristians li han conferit gran fama. La figura d'Hipàcia s'ha convertit en un veritable mite: des de l'època de la Il·lustració es presenta com a «màrtir de la ciència» i símbol del final del pensament clàssic davant el progrés del cristianisme. No obstant això, en l'actualitat destaca que el seu assassinat va ser un cas excepcional i que, de fet, l'escola neoplatònica alexandrina, progressivament cristianitzada, va florir fins a ple {{segle|VII}}.
Per la seva banda, els moviments feministes han reivindicat la seua figura com a paradigma de dona alliberada, fins i tot sexualment, encara que, segons la Suda, es va casar amb un altre filòsof ---anomenat Isidor--- i es va mantenir [[verge]]. També se l'ha associada a la [[Biblioteca d'Alexandria]], si bé no hi ha cap referència d'aquesta vinculació: es creu que la Gran Biblioteca ptolemaica va desaparèixer en un moment incert del {{segle|III}}, o possiblement del {{Romanes|IV}}, i la seva successora, la Biblioteca-mare del Serapeu, va ser expulsada el 391. Segons les fonts, Hipàcia ensenyava als seus deixebles a la seva pròpia casa.<ref name=
== Obres ==
Línia 26:
== En la literatura ==
Hipàcia apareix a moltes obres de la literatura al llarg dels anys. El 1720, [[John Toland]] publica la seva obra amb el llarg títol, ''Hipàcia o la història d'una dama de gran bellesa, virtut i saviesa, competent en tot, que va ser esquarterada pel clergat d'Alexandria, per satisfer l'orgull, l'enveja i la crueltat del arquebisbe a qui es coneix, de forma universal tot i que immerescuda, com San Ciril·li''. Aquest assaig va provocar una gran revolta entre les jerarquies eclesiàstiques i feu que Thomas Lewis contestés amb la seva obra, ''La història d'Hipàcia, una desvergonyadíssima mestra d'Alexandria. En defensa de Sant Ciril i del cler d'Alexandria contra les acusacions del senyor Toland''.<ref name=
La popularització de la seva figura va arribar amb el filòsof [[Voltaire]] qui, a la seva obra ''Exàmen important de Milord Bolingbroke o la tomba del fanatisme'' (1736), explica l'assassinat d'Hipàcia i aprofita per carregar contra el [[fanatisme]] religiós, en general, i contra l'església católica, en particular.<ref name=
== Reconeixement ==
|