Ivo Lapenna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 3:
 
== Biografia ==
Lapenna va néixer a la ciutat de Split, a [[Croàcia]], pertanyent aleshores a l'[[Imperi austrohongarès]]. En 1933 es va graduar en [[Dret]] a [[Zagreb]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va escapar de Zagreb i va participar amb un nom fals a la resistència contra el règim dels [[Ústaixa|''ustaixis''.]] Després de la guerra es va convertir en professor universitari a Zagreb. També va participar en les negociacions del [[Tractat de París (1947)|Tractat de París]] en qualitat d'expert en [[dret internacional]], a la delegació de [[Iugoslàvia]].<ref>Ulrich Lins: "Ivo Lapenna kaj la komunistoj" a&nbsp;''Utila Estas Aliĝo.''&nbsp;''Tra la unua jarcento de UEA'', UEA: Rotterdam 2008, p. 75-112.</ref> Va abandonar Iugoslàvia en 1949, i es va traslladar primer a [[París]] i el 1951 a [[Gran Bretanya]]. En 1962 es va convertir en ciutadà britànic. A més de professor de dret internacional, Lapenna va ser un dels principals dirigents del moviment esperantista del {{segle|XX}}, i va influir molt destacadament en l'estratègia de l'[[Associació Universal d'Esperanto]], de la qual va ser president durant molts anys.<ref name=":0">Peter Glover Forster, ''The Esperanto Movement''. Ed. Walter de Gruyter, 1982 -&nbsp;413 pàgines
</ref>
 
Línia 13:
Lapenna va impulsar el treball davant els organismes internacionals, i a ell es deu en gran part l'èxit de la resolució de la [[UNESCO]] en 1954 favorable a l'esperanto, així com el nou Estatut de 1955 i la creació del CED, un centre de recerca sobre els problemes de la comunicació internacional que va fundar en 1952.<ref>Humphrey Tonkin. [http://uhaweb.hartford.edu/TONKIN/pdfs/KvindekJaroj.pdf Kvindek jaroj post Montevideo], p. 6.</ref> També va promoure una campanya per promoure l'esperanto a l'ONU, sense aconseguir-hi resultats concrets.<ref>Ulrich Lins:&nbsp;"La du flankoj de Ivo Lapenna" ''Beletra Almanako'', nº 19, februaro 2014, Novjorko, Mondial.&nbsp;{{ISBN|9781595692771}}, ISSN 1937-3325. pp. 121-137.</ref>
 
En 1974, al congrés d'[[Hamburg]], Lapenna no va ser reelegit com a president, i el govern d'UEA va passar a una generació més jove, amb el nord-americà [[Humphrey Tonkin]] com a president. Lapenna va denunciar els fets com una espècie de "cop d'estat comunista", considerant que l'Associació havia perdut la seva neutralitat.<ref name=":0">Peter Glover Forster, ''The Esperanto Movement''. Ed. Walter de Gruyter, 1982 -&nbsp;413 pàgines
</ref> En 1976 Lapenna va fundar l'associació NEM ([[Neŭtrala Esperanto-Movado]]), un intent d'alternativa a la UEA, que va reunir els seus partidaris, però amb un èxit modest, i que no va sobreviure a la mort de Lapenna.<ref name=":0">Peter Glover Forster, ''The Esperanto Movement''. Ed. Walter de Gruyter, 1982 -&nbsp;413 pàgines
</ref>