Diferència entre revisions de la pàgina «Lisimàquia de Tràcia»

referència. Trec plantilla que en demanava
m (Afegida Categoria:Colònies hel·lenístiques usant HotCat)
(referència. Trec plantilla que en demanava)
 
{{indret}}
{{FR|data=setembre de 2020}}
'''Lisimàquia''' (en [[llatí]] ''Lysimachia'', en [[grec antic]] Λυσιμαχία o Λυσιμάχεια) fouera una important ciutat a l'extrem nord-oest del [[Quersonès traci]] prop del golf de Melas (''Sinus Melas''). Fou construïda per [[Lisímac de Tràcia|Lisímac]] el [[309 aC]]. La ciutat controlava l'accés al nord des [[Sestos]] i la terra ferma de [[Tràcia]]. Per poblar la ciutat va fer destruir la veïna [[Càrdia]], ciutat de naixement de l'historiador [[Jerònim de Càrdia|Jerònim]], i hi va traslladar als seus habitants. La va convertir en capital del seu regne i va créixer ràpidament. A la seva mort en combat a [[Kurupèdion]] la seva vídua [[Arsinoe II|Arsinoe]] s'hi va fer forta ([[281 aC]]) però va caure en mans del nou rei de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] [[Ptolemeu Ceraune]] per un engany.
 
Va ser construïda per [[Lisímac de Tràcia|Lisímac]] l'any [[309 aC]], quan es preparava per la darrera lluita amb els seus enemics. La ciutat estava situada a l'istme que controlava l'accés al nord des [[Sestos]] i la terra ferma de [[Tràcia]]. Per poblar la ciutat va fer destruir la veïna [[Càrdia]], ciutat de naixement de l'historiador [[Jerònim de Càrdia|Jerònim]] i hi va traslladar als seus habitants, segons [[Estrabó]], [[Polibi]] i [[Plini el Vell]]. La va convertir en la capital del seu regne i va créixer ràpidament. A la seva mort en combat la ciutat va caure sota el domini de l'[[Imperi Selèucida]], i durant les guerres entre [[Seleuc II Cal·línic]] i [[Ptolemeu III Evèrgetes I]] va passar a mans dels egipcis.
La ciutat fou després ciutat lliure i va estar aliada a [[selèucides]], [[Egipcis|egípcies]] i altres fins que va ingressar a la [[Lliga Etòlia]]. Fou destruïda pels tracis aliats de Macedònia durant la guerra de la Lliga (aliada de Roma) contra [[Felip V de Macedònia]]. [[Antíoc III el gran]] la va restaurar vers el [[192 aC]] i hi va atreure colons amb promeses lliberals. La ràpida derrota d'Antíoc va aturar la seva recuperació; després va passar als romans, amb els quals va anar decaient. [[Amià Marcel·lí]] l'esmenta per darrer cop.
 
LaNo ciutatse fousap desprésdel ciutatcert si els egipcis van deixar lliure ila vaciutat estaro aliadaes va alliberar a [[selèucides]]si mateixa, [[Egipcis|egípcies]] i altresperò fins que va ingressar a la [[Lliga Etòlia]]. FouPerò destruïdaels pelsetolis no li van poder proporcionar la defensa necessària, i els [[tracis]] aliatsla devan Macedòniadestruir durant la guerra de la Lliga (aliada de Roma) contra [[Felip V de Macedònia]]. [[Antíoc III el gran]] la va restaurar verscap ela l'any [[192 aC]], va recollir els antics habitants dispersos i els seus esclaus i hi va atreure colons amb generoses promeses, lliberalssegons [[Titus Livi]] i [[Diodor de Sicília]]. La ràpida derrota d'Antíoc va aturar la seva recuperació; després va passar als romans, amb els quals va anarseguir decaient. [[AmiàAmmià Marcel·lí]] l'esmenta per darrer cop.
Fou restaurada per [[Justinià I]], que hi va construir una fortalesa amb unes muralles i la va rebatejar com ''Haxamilium'', de la qual va derivar el seu nom modern d'Ecsemil. Les ruïnes de l'antiga ciutat són a la vora al llogaret de Baular.
 
L'emperador [[Justinià I]] la va restaurar i hi va construir una fortalesa amb unes muralles i la va rebatejar ''Hexamilium'' (Ἑξαμίλιον), de la qual va derivar el seu nom modern d'Ecsemil, segons [[Simeó Metafrastes]]. Les ruïnes de l'antiga ciutat són a la vora al llogaret de Baular.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aentry%3Dlysimachia-geo |consulta=10 d'abril de 2021 |títol=Lysimachia |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
{{coord|40|35|N|26|53|E|source:enwiki|display=title}}
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Assentaments antics a Turquia}}
38.100

modificacions