Shuar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 2:
Els '''shuars''' (també coneguts com a '''jívaros''') són un poble amerindi que viu a la [[selva amazònica]] del [[Perú]] i l'[[Equador]]. Els shuar de l'Equador estan assentats a les províncies de Morona Santiago, Zamora Chinchipe i en menor nombre a les províncies de Napo, Orellana, Sucumbíos i Guayas.<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://www.flacsoandes.edu.ec/lenguas-culturas/lenguas/shuar-chicham/informacion-general/|títol=» Información General Archivo de Lenguas y Culturas del Ecuador|consulta=2017-12-18}}</ref>
La denominació jívaro té una connotació fortament despectiva en el seu ús perquè és un sinònim de “salvatge” o “bàrbar”. Aquest terme és rebutjat pels shuar.<ref name=
La paraula “shuar” no vol dir només ''jívaro'', com s’ha dit a vegades, sinó “home”, “homes” o “gent” i és usada per tots els grups shuar -exceptuats els [[aguaruna]]s- per a indicar qualsevol indígena o grup indígena sense considerar la seva afiliació cultural o lingüística.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Harner|nom=Michael J.|títol=Shuar, pueblo de las cascadas sagradas|url=|edició=|llengua=castellà|data=1978 [1972]|editorial=Abya-Yala|lloc=Quito|pàgines=|isbn=}}</ref>
Línia 23:
El sistema econòmic tradicional i actual es basa en tres activitats vitals per la continuïtat d'aquesta població: agricultura, caça i pesca.
La subsistència dels shuar depèn de l'agricultura del bosc tropical. El sistema econòmic tradicional en la Regió Amazònica, es basa en la producció de camps desgastats i cremats en economia mixta; l'aportació de l'hort es complementa amb la caça, la pesca, la recol·lecció i la criança d'animals. En els cultius mixtos existeixen a prop de 50 plantes diferents, de les quals un 67% serveixen per a l'alimentació, el 20% per remeis i verins, i el 13% per la fabricació de béns de consum duradors. Els camps es troben en el bosc primari o secundari i el seu temps d'utilitat és de mitjana de tres a quatre anys, mentre que el temps necessari per a la regeneració del sòl entre deu i quinze anys. Un cop el camp és malgastat s'incinera pel posterior cultiu. Abans que la producció del sòl disminueixi dràsticament, es prepara un nou hort. La planta més coneguda i amb més facilitat de plantar és la Yuca.<ref name=
En segon lloc, hi ha la caça la qual serveix per a l'alimentació proporcionant una dieta rica en proteïnes i pel subministrament de matèria primera destinada a la producció d'adornaments i instruments musicals (ocasionalment es venen pells i cuirs als comerciants). Els animals de caça més importants són dues espècies de pècaris (mamífers) perquè la carn d'aquests està molt ben considerada. Les partides de caça estan formades per un o dos homes, o bé, un home i la seva esposa.
Línia 31:
Tanmateix, per l'obtenció d'aliment, la recol·lecció és un complement amb menys importància que les tres activitats anteriors. Tot i això, constitueix una font principal d'on s'obtenen materials per la fabricació de béns de consum duradors. Es recol·lecten aproximadament 79 productes naturals diferents, els quals la majoria serveixen de materials per la fabricació de béns de consum. La resta, amb menys quantitat, serveixen per a la dieta alimentària, per remeis i estimulants i per fabricar tints i perfums. La criança d'animals –gallines, ànecs i porcs- serveixen bàsicament per a la venta; només els gossos de caça i de guàrdia serveixen per satisfer necessitats pròpies.
Per acabar, cal destacar que tots els homes i dones posseeixen coneixements per la fabricació d'objectes d'ús quotidià. La majoria d'aquests objectes de consum són de duració limitada per les condicions climàtiques extremes; perquè puguin ser útils, aquests objectes són heretats de pare a fill i de mare a filla. L'acumulació de béns no representa prestigi per l'individu. Aquestes activitats econòmiques es caracteritzen per una clara diferenciació sexual del treball que s'explica gràcies a la mitologia i la pràctica ritual. L'activitat econòmica està estretament lligada amb l'activitat ritual, en tant que, per exemple els cants propiciatoris constitueix un requisit essencial per l'èxit de les diferents activitats econòmiques.<ref name=
== Organització social i política ==
L'organització social dels shuar és dispersa. La població es divideix en un gran número d'unes poques famílies de sang estretament emparentades entre elles. Aquestes subtribus no formen comunitats assentades en poblats; cada família viu comunalment en grans cases (''héa''), les quals es troben escampades per la selva. Cada casa shuar forma una unitat social, política i econòmica independentment i separada, amb el seu conjunt de famílies, les seves plantacions conjuntes i el seu propi governant o cap.<ref name=
Certament, l'ordre social dels shuar té components igualitaris i jeràrquics, encara que no és estratificat. L'organització sociopolítica està determinada en gran manera pels individus; l'acció d'aquests individus constitueix la part central de l'estructura social. És aquí quan entra en joc la concepció del poder com a atribut de la persona. L'estatus social no pot ser heretat i depèn bàsicament del sexe, de l'edat, del coneixement i els esforços personals. Les diferents capacitats de l'individu i la seva relació amb el poder espiritual estableix un patró de diferenciació social que depèn sobretot de les persones i no dels grups de persones com per exemple els grups de parentesc. En aquest sentit, en aquesta societat el criteri més important per a determinar la posició de l'individu en la seva xarxa social és el complex de capacitats/poder conjuntament amb edat i gènere.
Línia 40:
La integració i acumulació d'aspectes d'identitat adquirits s'entenen com un creixement de poder. Expressa una ideologia en la qual es valora molt l'èxit, la superioritat i la força en diferents contextos, i està molt associada amb l'obtenció d'estatus social. Pels shuar el poder creix a partir d'una combinació i integració del saber, del coneixement, i de l'experiència. El poder està molt relacionat amb els mites, la cosmovisió de la societat i el concepte de persona. Per tant, els individus amb una posició social elevada seran aquells que tinguin bones capacitats i un alt coneixement i de rebot tindran poder.
El poder està vinculat amb el coneixement sobre els processos naturals. El poder és un procés dinàmic, i no és entès com una institució sinó com una propietat personal. El prestigi i la influència d'una persona depèn de la seva conducta i deuen ser conservats en el marc de les interaccions socials.<ref name=
=== Matrimoni, vida sexual i la dona shuar ===
Línia 103:
== Cosmologia, sistema de creences ==
Els shuar tenen una tradició narrativa molt arrelada a ells la qual l’anomenen ''aújmatsamu,'' i es tradueix com el que s’explica. Aquests narren els esdeveniments que van donar lloc a la formació del món en la forma actual i a la societat dels shuar amb els seus valors i normes. S’explica els fets dels déus i els herois culturals, contenen històries sobre esperits i monstres que viuen avui a la Selva i poden fer mal als shuar i ens mostren aventures que van viure amb ells els avantpassats. El significat d’aquests relats per la societat dels shuar és múltiple: ells transmeten el coneixement sobre l’ordre del món, sobre la formació de les institucions socials, sobre el desenvolupament dels rols de gènere, i sobre l’origen del poder espiritual i l’accés a ell. Alguns criteris que utilitzen els shuar per caracteritzar l’''aújmatsamu:'' <ref name=
- Existeix un únic terme per tots els relats ''aújmatsamu,'' en tant que, els shuar ho tradueixen quasi sempre com a mite. A més, es dóna una importància especial a certs mites que parlen d’aspectes centrals de la cosmovisió i l’ordre social.
Línia 125:
La cosmovisió dels shuar entén a l’home i al cosmos no com a productes acabats d’un creador transcendent, sinó com a entitats flexibles que són recreades a través de certs esdeveniments i actes. El procés d'incorporació de diferents aspectes d'identitat és acumulatiu i flexible, i a mesura que ho vas adquirint el poder creix. Mite, saber i poder són atributs d’una persona, i estan correlacionats amb la cosmologia.
Cal destacar que entre els shuar el ''curandero'' és el metge de la comunitat (no un sacerdot). El seu objectiu principal és d’una banda, el de matar o fer mal a altres persones (sigui enemics personals o enemics de tota la comunitat) amb bruixeria; i, d’altra banda, curar un pacient que pateix un dolent enviat per altres bruixots. A més, existeixen ritus per influir màgicament amb la naturalesa, ritus per protegir-se de mals esperits, i ritus propiciatoris.<ref name=
== Situació actual respecte a l’Estat Nacional i les instàncies internacionals ==
Les relacions socials, econòmiques i polítiques que actualment existeixen, s'expliquen a través de la ''Federació Interprovincial de Centros Shuar-Achuar,'' que en molts aspectes pot ser considerada com expressió de la “nova cultura” d’aquests pobles.<ref name=
La formació de federacions indígenes és un component important del canvi cultural en la societat amazònica. Deu ser considerada com a expressió del procés multidimensional de canvis social que van ser resolta mitjançant la forta interacció i confrontació dels pobles amazònics amb diferents sectors de l’Estat Nacional. Des de l’Aixecament Indígena de 1990, la nova forma que va prendre disputa amb l’ordre social quasi-colonial està caracteritzada pels reclamants de ''la Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador'': es busca una esmena a la Constitució de la República, mitjançant la qual es garanteixi els drets territorials socials, econòmics i culturals de les diferents nacionalitats en el marc d’un Estat pluricultural i fomentant el “dret a la formació del propi espai”. L’espai natural, l’esfera simbòlica i l’esfera social representen tres aspectes complementaris d’aquest espai lliure.
Línia 134:
Aquest enfrontament es desenvolupa en un context sociopolític en el qual generalment es menyspreen les formes de vida indígena per considerar-les incivilitzades, tradicionals (antimodernes) i retardades, i són vistes com un obstacle, i com una resistència al progrés general de la humanitat. A Equador aquesta forma de veure les coses caracteritza l’estructura social i ètnica del país: dualitat i enfrontament constant entre pobles indígenes no civilitzats i amb la resta de la població civilitzada i progressista. Tot i això, la població indígena no es rendeix i lluita pels seus drets. Des de fa més de 30 anys s’ha produït un intens progrés organitzatiu de la població indígena. El moviment indígena de l’Equador constitueix un important factor polític, i els indígenes són considerats com un dels grups millor organitzats de la societat equatoriana. Dit això, els shuar han tingut un paper molt decisori en aquest procés. El 1964 es va fundar la primera organització indígena de Llatinoamèrica; l’actual, ''Federació Interprovincial de Centros Shuar-Achuar.'' Aquesta es va fundar com una reacció a la colonització, sobretot davant a la pèrdua d’una gran part dels territoris indígenes tradicionals. Un dels objectius d’aquesta federació és la conservació del territori actual mitjançant la legalització a través de la Llei de la Reforma Agrària; la formació d’un sistema escolar bilingüe; el millorament de la qualitat de vida mitjançant la medicina; la creació de noves estructures econòmiques, com cooperatives agrícoles; i, la preservació de la identitat cultural.
Una part d’aquests objectius s’han fet realitat, des d’aquests 30 anys (aprox.) de lluita que porten. Per exemple: el 1994 la federació shuar fan un comunicat dient que es van donar títols de terra a quasi 400 centres amb una superfície total d’un 1,7 milions d’hectàrees; el sistema escolar bilingüe ha arribat a quasi tots els centres d’educació primària; es va introduir durant els anys 70-80 la formació de cooperatives ramaderes, així com la construcció d’un establiment per la comercialització dels seus productes en els centres urbans.<ref name=
Un exemple de tensió amb l’Estat és que aquests últims anys s'està duent a terme una revolta indígena entre els shuar i el Govern de l'Equador. El conflicte esdevé a Carlos-Panantza -a la província amazònica de Morona Santiago- i Mirador -en la província veïna de Zamora Chinchipe-. Allà s'hi volen dur a terme dos dels projectes miners més ambiciosos del govern i els únics previstos perquè es desenvolupin a cel obert. Tots dos estan concessionats a les companyies xineses i filials Explorcobres S.A. (EXSA) i Ecuacorriente S.A. (ECSA) respectivament.<ref>{{Ref-publicació|article=Declaración conjunta de Conaie y Confeniae ante los últimos sucesos en Nankints, Morona Santiago - CONAIE|publicació=CONAIE|llengua=es-ES|url=https://conaie.org/2016/12/14/declaracion-conjunta-de-conaie-y-confeniae-ante-los-ultimos-sucesos-en-nankints-morona-santiago/|data=2016-12-14}}</ref>
| |||