William Rowan Hamilton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB
Línia 1:
{{Infotaula persona
| conegut_per = [[Quaternions]]<br />[[Hamiltonià]]<br />[[Principi de Hamilton]]<br />[[Mecànica hamiltoniana]]<br />[[Equació de Hamilton-Jacobi]]<br />[[Camí hamiltonià]]<br />[[Símbol nabla]]<br />[[Formulació hamiltoniana]]
| influi_en = [[John Thomas Graves]]
}}
 
{{IniciBio}}<ref>{{Ref-web|url= http://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Hamilton.html|títol=Sir William Rowan Hamilton| consulta=28 març 2020|llengua=| editor=}}</ref> va ser un [[matemàtic]], [[físic]] i [[astrònom]] [[irlandès]]. Destaquen les seves contribucions en el camp de l'òptica, la dinàmica i l'àlgebra, en particular la descoberta de l'àlgebra dels [[Quaternió|quaternions]], teoria que s'ha mostrat significativa en el desenvolupament de la [[mecànica quàntica]].
 
== Vida i Obra ==
Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de [[Trim (Meath)|Trim]] ([[Comtat de Meath]]) fins al seu ingrés al [[Trinity College (Dublín)]] amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom [[John Brinkley]].<ref>{{versaleta|O'Connor & Robertson}}, pàgina 61.</ref>
 
El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.<ref>{{versaleta|O'Connor & Robertson}}, pàgina 62.</ref> L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el de d'Astrònom Reial d'Irlanda.<ref>{{versaleta|Wilkins}}, pàgina 34.</ref>
 
Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'[[òptica]] i la [[dinàmica]], publicant diversos articles als ''[[Philosophical Transactions]]'' de la [[Royal Society]].
 
[[fitxerFitxer:William Rowan Hamilton Plaque - geograph.org.uk - 347941.jpg|miniatura|esquerra|120px|Placa commemorativa al pont de Broome]]
El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de sobte la idea per la que serà sempre recordat: els [[quaternions]] i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels [[Nombre complex|nombres complexos]].<ref>{{versaleta|Wilkins}}, pàgina 35.</ref>
 
Línia 82:
== Enllaços externs ==
* {{MacTutor Biography|id= Hamilton}} {{en}}
* {{ref-web|nom=Thomas L.|cognom=Hankins|títol=Hamilton, William Rowan| editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|url= http://www.encyclopedia.com/people/history/historians-miscellaneous-biographies/william-rowan-hamilton| consulta=31 gener 2017}}
 
{{Autoritat}}