Alliberament de Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m bot: -a tota costa +a tot preu |
||
Línia 24:
[[Fitxer:Attentato di via Rasella2.jpg|miniatura| Soldats alemanys per Rasella immediatament després de l'[[atemptat de Rasella|atemptat]] del 23 de març de 1944]]
Al final del mes, es va fer evident que, a causa de les dificultats del territori, del dur clima de tardor i, sobretot, de la defensa tenaç i hàbil de les tropes alemanyes del mariscal de camp Kesselring, les forces aliades no podrien haver superat ràpidament les posicions de la línia Gustav centrada en la posició estratègica de [[Cassino]].<ref>E. Bauer, ''Storia controversa della seconda guerra mondiale'', vol. V, pp. 229-230.</ref> El general Clark era el comandant del [[5è Exèrcit (Estats Units)|5è Exèrcit nord-americà]] que havia desembarcat a [[Salern]] el 9 de setembre de 1943 i havia enfrontat dur i sagnant baralles per avançar unes poques desenes de quilòmetres més enllà del [[Volturno]]. El general, decidit i ambiciós, estava absolutament decidit a conquistar Roma a
El 22 de gener de 1944, per superar l'estancament cansat de la [[línia Gustav]] i sota la pressió del confiat primer ministre britànic Churchill, van fer un [[desembarcament a Anzio]], a la costa sud de Roma, trobant inicialment una feble resistència: en les primeres hores semblava que el camí estava obert per a un ràpid avanç a Roma. Eufòria i expectativa d'un llançament imminent entre la població i els grups de resistència; es van preparar plans per a una insurrecció.<ref>R. Katz, ''Roma città aperta'', pp. 182-193.</ref> En realitat, en poc temps la situació va canviar completament; les tropes angloamericanes van aterrar en comptes d'avançar es van mantenir fermes per consolidar el cap de pont i van donar temps al mariscal de camp Kesselring per portar fortes forces de reserva i contraatac; els aparells repressius nazi-feixistes a Roma van entrar en acció i van afectar durament els grups de resistència.<ref>R. Katz, ''Roma città aperta'', pp. 189-192 e 195-197.</ref>
|