Alliberament de Roma: diferència entre les revisions

Al final del mes, es va fer evident que, a causa de les dificultats del territori, del dur clima de tardor i, sobretot, de la defensa tenaç i hàbil de les tropes alemanyes del mariscal de camp Kesselring, les forces aliades no podrien haver superat ràpidament les posicions de la línia Gustav centrada en la posició estratègica de [[Cassino]].<ref>E. Bauer, ''Storia controversa della seconda guerra mondiale'', vol. V, pp. 229-230.</ref> El general Clark era el comandant del [[5è Exèrcit (Estats Units)|5è Exèrcit nord-americà]] que havia desembarcat a [[Salern]] el 9 de setembre de 1943 i havia enfrontat dur i sagnant baralles per avançar unes poques desenes de quilòmetres més enllà del [[Volturno]]. El general, decidit i ambiciós, estava absolutament decidit a conquistar Roma a totatot costapreu i emular [[Belisari]], l'únic conqueridor de la ciutat que avançà des del sud; malgrat els fracassos de la tardor, es va centrar completament en aquest objectiu i va sentir ressentiment i una forta rivalitat amb els generals britànics als quals va atribuir la voluntat de robar-li la glòria d'entrar primer amb les seves tropes a Roma.<ref>R. Katz, ''Roma città aperta'', pp. 92-93.</ref> El eneral Clark també tenia poca confiança en [[Winston Churchill]], que aparentment era l'únic dels "Tres Grans" favorable a continuar amb la campanya italiana, però que creia que es va comprometre sobretot a afavorir l'exèrcit britànic a costa del seu exèrcit.<ref>R. Katz, ''Roma città aperta'', pp. 172-173.</ref>