Història de l'Argentina entre 1963 i 1983: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques
m bot: -a tota costa +a tot preu
Línia 188:
{{AP|Alejandro Agustín Lanusse|l1=Presidència de Lanusse|Exili de Perón|l2=Retorn de Perón}}
[[Fitxer:Lanusse Presidente.jpg|miniatura|[[Alejandro Agustín Lanusse]]]]
Lanusse va confirmar en el càrrec de ministre d'Economia a Ferrer i va nomenar ministre de l'Interior al radical [[Arturo Mor Roig]]. L'objectiu del seu govern era accelerar la sortida electoral, controlant en alguna mesura l'economia i la violència política, i evitant a totatot costapreu el retorn del [[peronisme]] al poder.{{sfn|Spinelli|2013|168-176}} Per a això va intentar crear un sistema de partits ideològicament identificables (un partit de [[dreta]] vinculat al govern, un d'[[esquerra]] i un de [[Centre polític|centre]], que havia de ser el radicalisme); per això va pretendre (un cop més) un [[peronisme sense Perón]], que ocuparia el lloc del partit d'esquerra, i deixar una única UCR (la UCRP passaria a ser l'únic partit anomenat «radical», mentre la UCRI d'[[Oscar Alende]] es refundava com [[Partit Intransigent]], i el de Frondizi com a [[Moviment d'Integració i Desenvolupament]] (MID)).{{sfn|Novaro|2013|p=112-117}} Va proposar als partits la formació d'un [[Gran Acord Nacional]] (GAN), buscant comprometre a tots els partits en una sortida negociada per la dictadura, eventualment sota la presidència del propi Lanusse.{{sfn|Spinelli|2013|168-176}}
 
L'obertura política i la incertesa sobre el paper que Perón podria jugar a la mateixa, va posar en un dilema als [[neoperonistes]] (amb excepció del [[Movimiento Popular Neuquino]] que havia estat mantingut per la dictadura al govern) sobre la major o menor proximitat que havien d'establir amb Perón.{{sfn|Novaro|2012||p=112-117}}