Pont Polemoníac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
referència. Trec plantilla que en demanava
Línia 1:
{{FR|data=octubre de 2017}}
{{infotaula geografia política}}
'''Pont Polemoníac''' (en [[llatí]] ''Pontus Polemoniacus'') era la part central de la [[regió del Pont]], entre el [[riu Iris]] i la ciutat de [[Farnàcia]]. [[Gneu Pompeu Magne]] va conquerir el [[Regne del Pont]] l'any 64 aC, i no va canviar gairebé gens la seva estructura ni la correlació de poder que tenia el regne.
'''Pont Polemoníac''' (''Pontus Polemoniacus'') fou la part central de la [[regió del Pont]], entre el [[riu Iris]] i la ciutat de [[Farnàcia]]. Incloia la ciutat de *[[Magabula]]. Vers el 37 o [[36 aC]] [[Marc Antoni]] va cedir aquesta regió a [[Polemó I]], fill del rei [[Farnaces II]] del Bòsfor, i des de llavors fou conegut amb aquest nom. Una part va passar després a [[Capadòcia]] i fou coneguda per [[Pont Capadoci]]. El Regne del Pont Polemoníac arribava fins a la [[Còlquida]]. A la mort del rei [[Polemó II]] ([[63]]) [[Neró]] el va convertir en província romana ([[64]]). Probablement fou Polemo II qui va fundar la ciutat de [[Polemonium]], que fou la capital al segle I. Vers el [[294]] es va dividir en les províncies de [[Dispont]] i Pont Polemoníac. La primera va recuperar el [[Pont Capadoci]]. Al {{segle|V}} la part nord-occidental de la província i l'antic Pont Capadoci van passar a la província d'[[Hel·lenopont]] (abans [[Diospont]]) i la resta fou integrada a [[Armènia]].
 
Una part es va annexionar a l'[[Imperi Romà]], que la va unir a [[Bitínia]], en una [[Província romana|província]] anomenada de [[Província romana de Bitínia|Bitínia i el Pont]]. Aquesta part només incloïa la costa entre [[Heraclea Pòntica]] i [[Amisos]], la "costa Pòntica", però la major part del regne es va incloure a [[Galàcia]]. La meitat oriental de l'antic regne s'administrava com una regió amb govern propi com a client de Roma.
 
Cap a l'any [[37 aC]] o [[36 aC]] [[Marc Antoni]] va cedir aquesta regió a [[Polemó I]], fill del rei [[Farnaces II]] del [[Regne del Bòsfor|Bòsfor]], i des de llavors es va conèixer amb el nom de Pont Polemoníac. Una part del territori va passar després a [[Capadòcia]] i s'anomenava [[Pont Capadoci]]. El Regne del Pont Polemoníac arribava fins a la [[Còlquida]]. A la mort del rei [[Polemó II]] l'any [[63]], [[Neró]] va convertir el Pont en província romana l'any [[64]], dividint-lo en tres regions, el [[Pont Capadoci]] a l'est, el Pont Polemoníac al centre i el Pont Gàlata a l'oest. Probablement va ser Polemó II qui va fundar la ciutat de [[Polemonium]], que n'era la capital al segle I. Més tard, l'emperador [[Trajà]] va incorporar el Pont a la [[Província romana de Capadòcia|província de Capadòcia]], al segle II. Cap a l'any [[287]], en resposta a una incursió dels [[gàlates]] a [[Trebisonda]], l'emperador [[Dioclecià]] va decidir tornar a organitzar una altra vegada el territori en tres províncies més petites sota un control més localitzat i proper.
 
* El Pont Gàlata, també anomenat Dispont, va canviar el seu nom pel d'Helenopont en temps de [[Constantí el Gran]], posat en honor a la seva mare [[Helena de Constantinoble]]. Tenia la capital a [[Amisos]], i incloïa les ciutats de [[Sinope]], [[Amasya]], Ibora i [[Zela]].
* El Pont Polemoníac incloïa les ciutats de [[Magabula]], [[Niksar|Neocesarea]] i [[Gümüşhane|Argiròpolis]].
* El Pont Capadoci, amb Capital a Trebisonda, incloïa els petits ports de [[Rize]] i Atanae. S'estenia fins a la [[Còlquida]].
 
Les tres províncies es van incorporar més endavant als territoris d'[[Armènia Sofene]]. Durant l'[[Imperi Romà d'Orient]], el territori es va integrar al [[Tema dels Armeníacs]].<ref>{{Versaleta|Hewsen}}, Robert H. "Armenians on the Black Sea: The Province of Trebizond. A: ''Armenian Pontus: the Trebizond-Black Sea communities''. Costa Mesa, Calif.: Mazda Publ., 2009, p. 39-40, 43-46. {{ISBN|9781568591551}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Províncies romanes el 120}}
{{esborrany de l'antiga Roma}}
 
{{ORDENA:Pont Polemoniac}}