Burjita: diferència entre les revisions

La '''dinastia Burdjitaburjita''' o '''Burdjiyyaburjiyya''' fou el segon grup dels [[Soldanat mameluc del Caire|sultans mamelucs del Caire]] del [[1382]] al [[1517]]. En realitat, ''Burdjiyyaburjiyya'' fou el nom d'un regiment mameluc, el segon més important després dels [[bahriyya]]. Cadascun va donar nom a una dinastia de mamelucs egipcis i el regiment burdjiyyaburjiyya a la dinastia Burjitaburjita, si bé el nom és poc adequat, ja que els burdjiyaburjiyya no tenien cap poder durant el període mameluc que va portar el seu nom.

Fou creat pel sultà [[Qalàwun]] (1280-1290), amb 3.700 dels seus propis mamelucs, als que va situar en torres (abradjabraj, singular burdjburj); la data no es coneix però fou probablement a la part final del regnat. Els mamelucs que el formaven eren caucasians, circassians i potser armenis. A la mort d'[[Alal-Àixraf Khalil]], fill i successor de Qalàwun (1290-1293) van donar suport a l'emir SandjarSanjar alaix-XudjaiXujaí, mentre els mamelucs tàrtars (''wajidiyya'') i els kurds donaven suport a [[Al-Àdil Kitbughà|Kitbughà]], que va derrotar al seu rival i va pujar al tron després de deposar al nen [[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun]], fill de [[Qalàwun]] (1294); va prendre represàlies contra els burdjiyyaburjiyya, i en va expulsar una part als que va aquarterar a llocs de la capital. Després de Kitbughà, amb [[Lajin]] (1297-1299) el cos va recuperar la seva posició anterior, i van esdevenir especialment potents després d'assassinar a LadjinLajin sota la direcció del comandant del cos (''mukkadammuqàddam al-BurdjiyyaBurjiyya'') KurdjiKurji. En el segon (i tercer) regnat d'Anan-Nàssir Muhàmmad (1299-1340), els dirigents mamelus van esdevenir totpoderosos; el [[1309]] van donar suport a [[Bàybars I]] (que pertanyia al cos) contra Sallar (que pertanyia al cos Salihiyya, derivació dels bahriyya, que agafava el nom del seu fundador el sultà alas-SalihSàlih Nadjm alNajm-ad-Din Ayyub); progressivament Anan-Nàssir els va eliminar i al final del seu regne gairebé van desaparèixer.

Com es pot veure, execpteexcepte la breu restauració d'un [[qalawúnida]] (1389-1390), la dinastia va tenir una successió bastant regular, en la qual un cap de "casal" mameluc agafava el poder i el succeïa el seu fill, per ser enderrocat per un usurpador al cap d'un cert temps, que al seu torn era succeït pel seu fill, que tornava a ser enderrocat per un usurpador, repetint-se la seqüència un grapat de vegades. Els usurpadors sortien sempre de les cases militars dels sultans precedents, i les dues principals foren el casal de [[Barquq]] i la de [[Kait Bay]] cadascuna de les quals va produir cinc sultans. Kait Bay era al seu torn un mameluc de [[Barsbay]], que al seu torn o era de Barquq, per la qual cosa els sultans circassians són una dinastia enllaçada pel clientelisme mameluc i no per la sang.

* '''[[Barquq|Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí]]''', 1382-[[1389]]

* '''Al-Màlik as-Sàlih Zayn-ad-Din Hajjí''', 1389-[[1390]] (mameluc [[bahrita]])

* '''Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí''', 1390-[[1399]] (2a vegada)

* '''[[Fàraj|Al-Màlik an-Nàssir Zayn ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq]]''', 1399-[[1405]]

* '''[[Al-Mansur Abd-al-Aziz|Al-Màlik al-Mansur Abd-al-Aziz ibn Barquq]]''', 1405

* '''Al-Màlik an-Nàssir Zayn ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq''', 1405-[[1412]]

* '''[[Al-Mustaín (abbàssida del Caire)|Al-Mustaín]]''', 1412 (abbàssida)

* '''[[Al-Muàyyad Xaykh|Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí]]''', 1412-[[1421]]

* '''[[Al-Mudhàffar Àhmad|Al-Màlik al-Mudhàffar Àhmad ibn al-Muàyyad Xaykh]]''', 1421

* '''[[Adh-Dhàhir Tàtar|Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Tàtar]]''', 1421

* '''[[As-Sàlih Muhàmmad|Al-Màlik as-Sàlih Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn Tàtar]]''', 1421-[[1422]]

* '''[[Barsbay|Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay]]''', 1422-[[1438]]

* '''[[Al-Aziz Yússuf|Al-Màlik al-Aziz Jamal-ad-Din Yússuf ibn Barsbay]]''', 1438

* '''[[Adh-Dhàhir Jàqmaq|Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq]]''', 1438-[[1453]]

* '''[[Al-Mansur Uthman|Al-Màlik al-Mansur Fakhr-ad-Din Uthman Jàqmaq]]''', 1453

* '''[[Ínal al-Ajrud|Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí]]''', 1453-[[1460]]

* '''[[Al-Muàyyad Àhmad|Al-Màlik al-Muàyyad Xihab-ad-Din Àhmad ibn Ínal]]''', 1460-[[1461]]

* '''[[Khúixqadam|Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí]]''', 1461-[[1467]]

* '''[[Adh-Dhàhir Yalbay|Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Yalbay al-Inalí al-Muayyadí]]''', 1467-[[1468]]

* '''[[Adh-Dhàhir Timurbughà|Al-Màlik adh-Dhàhir Timurbughà ar-Rumí]]''', 1468

* '''[[Qàït-bay|Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay al-Mahmudí adh-Dhahirí]]''', 1468-[[1495]]

* '''[[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay|Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay]]''', 1495-[[1498]]

* '''[[Adh-Dhàhir Qànsawh|Al-Màlik adh-Dhàhir Qànsawh]]''', 1498-[[1499]]

* '''[[Al-Àixraf Janbalat|Al-Màlik al-Àixraf Janbalat]]''', 1499-[[1501]]

* '''[[Tuman Bay I|Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Tuman-bay]]''', 1501

* '''[[Qànsawh al-Ghawrí|Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí]]''', 1501-[[1516]]

* '''[[Al-Àixraf Tuman-bay|Al-Màlik al-Àixraf Tuman-bay]]''', 1516-[[1517]]