Hipàcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
== En la literatura ==
[[Fitxer:Mural feminista de Gandia - Hipàtia.jpg|thumb|
Hipàcia apareix a moltes obres de la literatura al llarg dels anys. El 1720, [[John Toland]] publica la seva obra amb el llarg títol, ''Hipàcia o la història d'una dama de gran bellesa, virtut i saviesa, competent en tot, que va ser esquarterada pel clergat d'Alexandria, per satisfer l'orgull, l'enveja i la crueltat del arquebisbe a qui es coneix, de forma universal tot i que immerescuda, com San Ciril·li''. Aquest assaig va provocar una gran revolta entre les jerarquies eclesiàstiques i feu que Thomas Lewis contestés amb la seva obra, ''La història d'Hipàcia, una desvergonyadíssima mestra d'Alexandria. En defensa de Sant Ciril i del cler d'Alexandria contra les acusacions del senyor Toland''.<ref name=:0/> La popularització de la seva figura va arribar amb el filòsof [[Voltaire]] qui, a la seva obra ''Exàmen important de Milord Bolingbroke o la tomba del fanatisme'' (1736), explica l'assassinat d'Hipàcia i aprofita per carregar contra el [[fanatisme]] religiós, en general, i contra l'església católica, en particular.<ref name=:0/> En una línia similar, [[Edward Gibbon]], a la seva obra ''Història de la decadència i caiguda de l'Imperi romà'', feia responsable a Ciril de tots els conflictes que van tenir lloc a Alexandria, inclosa la mort d'Hipàcia.<ref name=:0/>
| |||