|
}}
{{Segona guerra civil romana}}
La '''Batalla de Zela''', lluitada el [[2 d'agost]] de l'any [[47 aC]] formà part de la [[Segona guerra civil romana]].
== Antecedents ==
Després de la derrota de les forces ptolemaiquesde [[Ptolemeu XIII Filopàtor]] a la [[Batalla del Nil (47 aC)|Batalla del Nil]] l'any 47 aC, durant la [[Segona guerra civil romana]], i de coronar [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] com a reina d'[[Egipte]], [[Juli Cèsar]] es va dirigir a [[Roma]] no per mar, sinó per Orient a través de [[Província romana de Síria|Síria]], Cilicia[[Cilícia]] i [[Capadòcia]], per restablir l'ordre en les fronteres d'[[Àsia Menor]], lluitant contra [[Farnaces II]], que havia derrotat a [[Gneu Domici Calví Màxim II(cònsol 53 aC)|Gneu Domici Calví Màxim]] i el seu petit exèrcit de romans i aliats a la [[Batalla de Nicòpolis (48 aC)|batalla de Nicòpolis]] l'any antrior, peri va cometre a continuació atrocitats contra els presoners de guerra romans i la població civil romana de la regió. En saber que CesarCèsar s'acostava, va enviar emissaris a buscar una pau que Cèsar va negar rotundament.
== La batalla ==
L'exèrcit del [[Regne del Pont|pòntic]] es va posicionar en un turó a prop de la ciutat de [[Zela]], situada sobre un turó, i els homes de [[Juli Cèsar]] atrinxeraven el seu propi campament en un terreny elevat proper, desplegades les quatre [[Legió romana|legions]], la [[Legió VI Ferrata]] a la dreta, la legió PonticaPòntica, la legió deXXII DeiotaroDeiotariana i, finalment, la XXXVI legió a l'esquerra.
Els pontis van atacar de sobte en una acció inesperada que implicava renunciar a la sòlida posició ende Zela i van haver d'atacarcombatre costa amunt. L'assalt va aconseguir una primera sorpresa i van guanyar una mica de terreny entre la confusió, però els veterans legionaris romans aviat es van recuperar i van organitzar una línia defensiva. Cèsar va passar a l'ofensiva i va portarfer retrocedir cap avall del turó l'exèrcit enemic, on es va trencar en una completa derrota, després de cinc hores de combat en les que les legions romanes van patir moltes pèrdues, peròvan destruir l'exèrcit de [[Farnaces II]] d'que contava amb uns 20.000 homes,.<ref>{{ref-llibre va|cognom=Goldsworthy ser|nom=Adrian completament|títol=Caesar destruït.|pàgines=446-447 |lloc=Amsterdam |editorial=Ambo |any=2009 |isbn=9789026322051}}</ref>
La inevitable victòria de Cèsar sobre Farnaces II, fill de [[Mitridates VI Eupator]], [[Regne del Bòsfor|rei del Bòsfor]] que volia recuperar el [[Regne del Pont]] queon havia governat el seu pare , en una campanya que només va durar cinc dies, va ser tant ràpida i completa, que en[[Plutarc]] elsque seusva ''Comentarii''escriure uns 150 anys després dels fets) la commemora amb les paraules que Cèsar va dir al [[Senat romà|Senat]] , la seva cèlebre frase: '' [[Veni, Vidividi, Vicivici]]'' que significa "''he vengut, he vist, he vençut''", en elusióal·lusió a una gran victòria aconseguida amb poc temps i esforç .<ref>Plutarc. (''[[ 47 aCVides paral·leles]] ): Cèsar'', 50</ref> [[Suetoni]] diu que aquestes tres paraules les va dir el mateix Cèsar al final de la batalla de Zela.<ref>Suetoni. ''[[Vides dels dotze cèsars]]: Divus Iulius'', 37</ref> Farnaces va aconseguir escapar cap al seu regne del Bòsfor, però va ser assassinat per un dels seus antics governadors i home de confiança. ▼
== Referències ==
{{Referències}}
▲La inevitable victòria de Cèsar sobre Farnaces II, fill de [[Mitridates VI Eupator]], [[Regne del Bòsfor|rei del Bòsfor]] que volia recuperar el [[Regne del Pont]] que havia governat el seu pare, va ser tant ràpida, que en els seus ''Comentarii'' va dir al [[Senat romà|Senat]] la seva cèlebre frase: ''Veni, Vidi, Vici'' que significa "''he vengut, he vist, he vençut''", en elusió a una gran victòria aconseguida amb poc temps i esforç ([[47 aC]]).
{{Commonscat}}
|
