Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís XI de França»

m
Manteniment de bibliografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Manteniment de bibliografia)
El [[1461]] morí el rei Carles VII davant la indiferència del seu propi fill. Lluís XI es féu coronar a la [[catedral]] de [[Reims]] tres setmanes després de la seva mort i entrà a [[París]] el [[30 d'agost]] del mateix any.[[Fitxer:Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel.jpg|miniatura|esquerra|''Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel'' (Lluís XI pres[[:Fitxer:Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel.jpg|Louis XI préside le chapitre de Saint-Michel.jpg]]<nowiki/>idint la capella de Sant Miquel), pintura de [[Jean Fouquet]] de [[1470]]|234x234px]]La primera acció del monarca fou beneficiar-se de la crisi de successió a la [[Corona d'Aragó]]. Aprofitant la [[Guerra contra Joan II]], que enfrontà el comte-rei aragonès amb el seu fill [[Carles de Viana]] primer, i després de la mort d'aquest amb les ciutats catalanes, intentà prendre el control del poder a [[Catalunya]]. La [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]], però, no l'escollí com a [[comte de Barcelona]] i davant aquesta negativa s'alià amb [[Joan II d'Aragó]] pe [[Tractat de Baiona (1462)|Tractat de Baiona de 1462]], el qual li pagà certes rendes sobre el [[Cerdanya|comtat de la Cerdanya]] a canvi d'ajuda.{{sfn|Rovira i Virgili|1931|p=527}} El rei francès s'apoderà dels comtats en pocs dies l'agost de 1462.<ref name="Alicia">{{ref-publicació|cognom=Marcet Juncosa |nom= Alicia |enllaçautor= |coautors= |article=L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715 |url=http://books.google.cat/books?id=D2n00QMqA4YC&pg=PA8|consulta= 3 maig 2012|publicació=Pedralbes. Revista d'Història Moderna|editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc= |volum=18 |exemplar= part II |data=1998 |pàgines= 8 i 9|issn=0211-9587 }}</ref> Però a partir de llavors l'auge de la resistència nordcatalana va obligar-lo a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours [[Jaume d'Armanyac-Nemours|Jaume d'Armanyac]] el gener de 1463.<ref name="Alicia"/>
 
El [[1465]] s'enfrontà a la [[Lliga del Bé Públic]], una coalició de nobles feudal contra l'autoritat reial, obligant el rei a una resposta militar. Sense poder vèncer als revoltats a la [[batalla de Montlhéry]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Corvisier |nom=André |títol=Histoire militaire de la France |pàgines=211 |lloc=Paris París|editorial=Presses universitaires de France |any=1992 |isbn=2-13-043872-5 |coautors=Contamine, Philippe |capítol=Des origines à 1715 |llengua=francès}}</ref> va entrar a París el 18 de juliol de 1465, Lluís XI hi organitzà la defensa i el 19 de juliol els exèrcits borgonyons i bretons dels comtes d'Armagnac i d'Albret i el duc de Lorena es van reunir per posar setge a Paris, d'on va sortir el 10 d'agost cap a Rouen i envia provisions a París el 28 d'agost, amb un poderós exèrcit com a reforç. El 3 de setembre es va signar una treva, que no va impedir als lliguistes prendre Pontoise i Rouen. Els combatents d'ambdós costats no saben com acabar-ho i el rei va pactar la pau amb concessions als revoltats.
 
Lluís XI de França aconseguí estendre les fronteres del regne fins a gairebé les actuals avui dia, exceptuant la [[Bretanya]], [[Lorena]] i el [[Rosselló]].
1.851.555

modificacions