Revisió del 08:37, 9 maig 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Ortografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 10:48, 19 maig 2021 modifica desfés KRLS (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Administradors de la interfície, Administradors 64.438 edits corre-cuita -> correcuita #reforma2016 Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 15: Karasi va ser incorporat als dominis otomans entre [[1335]] i [[1345]]. Els otomans van ocupar [[Gal·lípoli]], a la costa europea, després del [[1354]], i encara que la croada d'Amadeu de Savoia va retornar la ciutat al domini bizantí el [[1366]], l'any següent ([[1367]]) fou ocupada definitivament pels otomans, però encara sota l'amenaça de les naus cristianes que el [[1399]] sota el mariscal Boucicaut van atacar als turcs a la vora de Constantinoble. [[Baiazet I]] (1389-1403) va establir fortificacions a la zona de l'estret, política continuada per [[Mehmet I]] (1413-1421) i [[Murat II]] (1421-1451); el [[1416]] els venecians van derrotar els otomans enfront de Gal·lipoli i el [[1444]] la flota veneciana i la del Papa van fer la campanya de [[Varda]], i van campar pels Dardanels. [[Mehmet II]] (1451-1481) va construir noves defenses als Dardanels, i en concret a Abidos els otomans van edificar ''Kale-i Sultaniye'' ([[Piri Reis]] l'anomena al seu ''Kitab-i Bahriyya'') que va rebre aquest nom perquè Mustafa, fill del sultà, va prendre part a la seva construcció. A la part asiàtica es va construir Kilid al-Bahr (moderna [[Kilitbahir]]). Aquestes dues fortaleses foren restaurades pel sultà [[Solimà I el Magnífic]] (1520-1566) el [[1551]]. Al {{segle\|XVI}} la regió de l'estret fou inclosa al wilayat de Djazair-i Bahr-i Sefid, que era la província del gran almirall de la flota, el [[Kapudan Paixà]]. Al final del {{segle\|XVI}} les fortificacions van començar a deteriorar-se i el manteniment es va aturar. Durant la guerra de [[Creta]] (1645-1669) es van fer algunes reparacions a ~~corre-cuita~~correcuita (1658-1660) però completes, i es van construir les fortaleses de Kumkale (a la costa asiàtica) i Sedd al-Bahr (costat europeu). Al {{segle\|XVII}} i XVIII la població no era de majoria musulmana, amb molts armenis, jueus i grecs. El [[1740]] es va establir una poteria i va acabar agafant el nom de ''Çanak kalesi'' (çanak vol dir "pot de terra cuita") mentre l'antic nom es va deixar d'utilitzar. La presència de la flota russa a la guerra de 1768-1774 va portar a la creació de noves fortaleses a la zona sota la direcció del baró de Tott i [[Selim II]] (1789-1807) encara va fer construir nous forts al final del seu regnat però el [[1807]] l'almirall anglès Sir John Duckworth va forçar el pas de l'estret amb certa facilitat. En els següents anys l'estatut dels Estrets va ser regulat per diversos tractats i la zona va ser oberta a la lliure navegació (igual que el [[Bòsfor]]). El [[1860]] la ciutat va patir un greu incendi que es va repetir cinc anys després. Fins al [[1876]] fou part del wilayat de Djazair-i Bahr-i Sefid i llavors fou inclosa al sandjak de [[Bigha]]. El [[1912]] va ser en part destruïda per un terratrèmol, i el [[1915]] va patir un bombardeig naval dels aliats. Fou declarada capçalera de província amb el nom de Čanak kale (després, pel canvi ortogràfic, Çanakkale, Çanak kale o Çanak Kale). El [[1922]] s'hi van establir forces aliades franceses i britàniques però la república turca en va demanar l'evacuació; tot i l'oposició del primer ministre britànic [[David Lloyd George]] finalment els aliats es van retirar.

Çanakkale: diferència entre les revisions