Xaria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Manteniment de referències
Línia 2:
La '''xaria''', '''xara''' o '''llei islàmica''' (de l'[[àrab]] {{Lang|ar|شريعة|tr=xarīʿa}}, ‘camí [que mena cap a la font]’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'[[islam]]<ref>{{GEC|0151535}}</ref> que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.<ref>{{ref-web|url= http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/10/15/xara-xaria-o-sharia/| consulta=19 octubre 2014|títol=Xara, xaria o sharia?|obra=Web| editor= [[TERMCAT]]}}</ref> És un recull de normes, tradicions i costums d'origen divers.<ref>{{Ref-publicació|article=La xaria, la llei islàmica|publicació=324cat|url=http://www.ccma.cat/324/la-xaria-la-llei-islamica/noticia/10554/|data=25/03/2002|editorial=CCMA}}</ref>
 
En el món islàmic, el concepte de «llei» abasta un àmbit molt més ampli que a l'Occident modern, ja que implica no solament els aspectes legals, sinó també els religiosos i morals. La visió islàmica de la societat és [[teocràcia|teocràtica]], en el sentit en què l'objectiu dels musulmans és seguir «la Llei de Déu a la Terra». L'ideal social musulmà es basa en la noció d'interpenetració de totes les esferes de la vida (espiritual, ritual, política i econòmica) que formen una unitat indivisible.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bramon|nom=Dolors|enllaçautor=Dolors Bramon i Planes|article=¿Què és això que en diuen xaria?|publicació=El Periodico|url=https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20090519/que-es-aixo-que-en-diuen-xaria-227703|data=2009-05-19|pàgines=}}</ref> Així, el concepte de «llei islàmica» pretén ser una ajuda per als fidels en aquest sentit, tot definint els objectius morals de la comunitat.<ref>Entrada "islam." Microsoft® Études 2007 [DVD]. Microsoft Corporation, 2006.</ref>
 
La xaria es fonamenta en les dues fonts documentals musulmanes, l'[[Alcorà]] i la [[sunna]] (basada en els [[hadit]]s). Com que moltes de les directives presents en aquests texts no són prou específiques, per tal de convertir-les en una legislació aplicable l'islam utilitza dos mètodes d'interpretació basats en l'esforç de comprensió personal (''[[ijtihad]]''): el [[consens]] de la comunitat (''[[ijmà]]'') i l'[[analogia]] (''[[qiyàs]]''). Aquestes quatre fonts d'estudi s'anomenen les «arrels de la llei» (''[[ussul al-fiqh]]'') i constitueixen la base de la [[jurisprudència]] islàmica ([[fiqh]]).