Pantà de Barasona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 2:
El '''pantà de Barasona''' (anomenat a partir del topònim de Barasona, poblet que va quedar submergit per la construcció de l'embassament) o '''pantà de Joaquín Costa''' (per [[Joaquín Costa Martínez|Joaquín Costa]], defensor de la política hidràulica com a motor de desenvolupament de la [[Ribagorça]]) és un [[embassament]] del riu [[Éssera]] que serveix com a capçalera per al sistema del [[Canal d'Aragó i Catalunya]]. Al sud del pantà s'hi troba el [[Congost d'Olvena]].
L'embassament segueix la tipologia de gravetat i aconsegueix una altura de coronació de 99 m en una gola del riu Éssera els vessants de la qual han estat poblats des d'època romana. La seva presa tanca la gola oberta a la [[serra de la Corrodella]]. La seva cua arriba fins al poble de [[Graus]], a la confluència de l'Éssera i l'[[Riu Isàvena|Isàvena]]. Té una superfície d'embassament de 69 Ha., amb un volum de 92 Hm.3, i la seva presa fa 65 metres d'alçada.<ref>{{Ref-web|títol=Embalse de Barasona-Joaquin Costa en Graus|url= https://www.iagua.es/data/infraestructuras/embalses/barasona-joaquin-costa|data=2017-09-26| consulta=2020-11-30|llengua=
L'embassament s'utilitza també per a activitats recreatives, amb un càmping i establiments per a activitats aquàtiques com el rem i la pesca, als seus voltants.
Línia 9:
La construcció d'un canal de reg per a la [[Baixa Ribagorça]] havia estat un projecte il·lustrat des del [[segle XVIII]], encara que només es va poder escometre durant el [[segle XIX]], sota la intensa pressió social d'intel·lectuals com [[Joaquín Costa Martínez|Joaquín Costa]] i la seva ''Lliga de Contribuents de Ribagorça''. Inaugurat finalment el 1906 com a [[Canal d'Aragó i Catalunya]], no tenia però d'un pantà que permetés un flux constant i segur d'aigua, fet que va motivar demandes posteriors d'un embassament en capçalera.
Durant les dècades següents es va aprovar la llei de regs de 1911 i es van crear les [[Confederació Hidrogràfica|confederacions hidrogràfiques]] del 1926, tot facilitant el marc legal per a la construcció de l'embassament. Les obres van començar el 1929 i van ser acabades el 1932. Com a molts embassaments, es van produir [[Expropiació forçosa|expropiacions]] d'alta conflictivitat social, que van generar disputes fins ben entrada la dècada de 1960.<ref>{{Ref-web|títol=La Puebla de Castro: BARASONA Y SU EXPROPIACIÓN EN 1927|url= https://puebladecastro.blogspot.com/2011/10/barasona-y-su-expropiacion-en-1927.html| consulta=2020-11-30}}</ref>
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] l'exèrcit republicà va volar les portes de la presa per a frenar l'avanç de l'exercit franquista.
El sistema posteriorment es va complementar amb els embassaments de [[Pantà de Santa Anna|Santa Anna]] (1961) i de [[Pantà de Sant Salvador|Sant Salvador]], dissenyats per tal d'augmentar la capacitat de regulació de la conca, que desbordava el volum del Barasona amb el desglaç.<ref>{{Ref-web|títol=Acciona se adjudica la construcción de un embalse en Huesca por 46,20 millones - Cotizalia.com|url= https://www.elconfidencial.com/mercados/archivo/2008/11/18/92_acciona_adjudica_construccion_embalse_huesca_millones.html| consulta=2020-11-30}}</ref>
== Referències ==
| |||