Cop d'estat del 18 de juliol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Estandardització de plantilles |
||
Línia 16:
En les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 es va manifestar la polarització de la vida política, que va començar amb el fracàs de la [[Revolució de 1934]] i la consegüent repressió. L'esquerra es va presentar unida en una coalició anomenada [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] que abastava des de la [[Unió Republicana (1934)|Unió Republicana]] de Diego Martínez Barri fins al PCE, passant pel [[PSOE]], [[ERC]] i la IR de [[Manuel Azaña Díaz|Manuel Azaña]]. Al davant, la major part dels partits de dreta es van agrupar en el Front Nacional contrarevolucionari ([[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], Renovación Española, Comunió Tradicionalista carlina, Lliga Catalana, etc.), de el qual, però, no van formar part ni la [[Falange Española|Falange]] ni el [[Partit Nacionalista Basc|PNB]]. El Front Popular va aconseguir la majoria absoluta dels escons, si bé els partits de dretes van protestar per la manipulació del resultat de les eleccions al·legant l'assignació d'escons de forma fraudulenta mitjançant coacció, violència i falsedat documental.<ref>{{ref-web |url=http://www.libertaddigital.com/cultura/2017-03-12/asi-manipulo-el-frente-popular-las-elecciones-de-febrero-del-36-1276594619/ |títol=Así manipuló el Frente Popular las elecciones de febrero del 36|consulta=1 abril 2017}}</ref>
A partir d'aquest moment es va desencadenar una onada reivindicativa amb nombroses vagues i alguns incendis i destruccions. Aviat van entrar en acció grups paramilitars falangistes als quals es van enfrontar els grups paramilitars organitzats per l'esquerra obrera. Els esdeveniments dels cinc mesos de Govern en pau de Front Popular, de febrer a juliol de 1936, varen ser utilitzats després per els guanyadors de la guerra civil espanyola com a justificació del seu alçament. Avui en dia el debat segueix obert, encara que la majoria dels historiadors creuen que no poden parlar d'una «primavera tràgica» on el Govern de Front Popular hagués perdut el control de la situació, tot i així és cert que l'agitació social i laboral en el camp i la ciutat foren constants i l'augment de la violència explícita per causes polítiques, alimentada per accions de l'esquerra i la dreta, va ser també innegable. Però la conclusió de la majoria dels historiadores és clara : «la desestabilització política real a la primavera de 1936 no explica en mode alguna la revolta militar [de juliol de 1936] i menys Encara la justifica»{{
== El cop d'estat ==
| |||