Anèl·lids: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza crida a infotaula per facilitar-ne el manteniment.
m bot: -hidrostàtic +hidroestàtic
Línia 32:
Els anèl·lids mesuren des de menys d'un mil·límetre fins els 3 metres (''[[Eunice gigantea]]''); tenen un cos [[vermiforme]], és a dir allargat i més o menys cilíndric, i típicament [[Metameria|metameritzat]] (format per segments repetitius o [[Metàmer|metàmers]]). El primer segment es denomina prostomi y l'últim, [[pigidi]] (on desemboca l'anus) i no tenen [[celoma]]; la resta de metàmers sí en tenen i són iguals entre si en els grups més primitius (metameria homònoma) i o bé són diferents (metameria heterònoma). A vegades els segments anteriors estan mes o menys fusionats format un cap incipient amb la boca situada ventralment.<ref name="HNPPC8">Palomo, A. 1991. [https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-0828401.xml Els anèl·lids]. Història Natural dels Països Catalans, 8.</ref>
 
La [[paret del cos]] consta d'una cutícula prima i elàstica, una epidermis monoestratificada amb moltes cèl·lules glandulars, una derma connectiva i fibres [[Múscul llis|musculars llises]]. Els poliquets presenten típicament '''parapodis''', unes expansions laterals bilobulades proveïdes de quetes o setes quitinoses, uns filaments rígids que utilitzen per desplaçar-se. Els oligoquets no tenen parapodis, i les quetes són escasses i petites. Els hirudinis no tenen quetes ni parapodis. Cada segment o '''metàmer''' té un parell de cavitats celomàtiques plenes de líquid celomàtic que actua com a esquelet hidrostàtichidroestàtic, un parell de nefridis i un parell de ganglis nerviosos; en el hirudinis les cavitats celomàtiques de tots els segments estan unides.<ref name="Brusca">Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. ''Invertebrados'', 2.ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.</ref>
 
Els anèl·lids tenen un [[Aparell digestiu|tub digestiu]] complet i recte amb tres regions ben marcades, [[estomodeu]], [[mesodeu]]&nbsp; el [[proctodeu]]. L'[[aparell circulatori]] és tancat i no està comunicat amb el celoma. Els [[Vas sanguini|vasos sanguinis]] es ramifiquen i formen xarxes [[Capil·lar sanguini|capil·lars]]; el vas dorsal té parets contràctils i actua com un [[cor]] transportant la [[sang]] arterial cap a la part anterior del cos; a la part ventral hi ha vasos que transporten la sang venosa cap enrere. En molts [[hirudinis]], l'aparell circulatori està reduït o és absent. La respiració acostuma a ser [[Respiració cutània|cutània]], però en molts poliquets i hirudinis tenen [[Brànquia|brànquies]] filamentoses ramificades. Els pigments respiratoris, transportats per la sang, són [[hemoglobina]] (vermella), [[hemeritrina]] (rosa) o [[clorocruorina]] (verda). L'[[aparell reproductor]] és força diferent entre els [[poliquets]] i els [[clitel·lats]] ([[oligoquets]] i [[Sangoneres|hirudinis]]). En els poliquets les [[Gònada|gònades]] es distribueixen per nombrosos segments del cos mentre que en els oligoquets i hirudinis sempre es localitzen en una regió concreta (segments genitals).<ref name="HNPPC8" />