Tauleta de cera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Creada per traducció de la pàgina «Wax tablet» |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Douris Man with wax tablet.jpg|miniatura|Escrivint amb estilet sobre una tauleta de cera plegable, al voltant de 500 aC (Berlín)]]▼
[[Fitxer:Table_with_was_and_stylus_Roman_times.jpg|miniatura| Tauleta de cera i [[Estilet|llapis romà]]]]
Una '''tauleta de cera''' és una tauleta feta de fusta i coberta amb una capa de [[cera]], sovint lligada lliurement a una tauleta de coberta, com a [[Díptic|díptic de]] "doble fulla". Es va utilitzar com a superfície d’ [[escriptura]] [[Antiguitat clàssica|reutilitzable i portàtil a l’Antiguitat]] i durant tota l’ [[Edat mitjana|Edat Mitjana]] . [[Ciceró|Les]] ''cartes de Ciceró fan referència passera'' a l'ús de cerae, i alguns exemples de pastilles de cera s'han conservat en dipòsits embassats d'aigua al fortí [[Britània|romà]] [[Vindolanda|de Vindolanda]] a [[Mur d'Adrià|la muralla d'Adrià]] . Els llibres de tauletes de cera medievals s’exhibeixen a diversos museus europeus.
L’escriptura a la superfície de cera es feia amb un instrument punxegut, un [[Estilet|llapis]] . [[Espàtula|Com a esborrador s’utilitzaria un instrument semblant a una espàtula de]] tall recte (sovint situat a l’extrem oposat de la punta del llapis). L'expressió moderna de ''"una [[Pissarra (tauleta)|pissarra]] neta"'' equival a l'expressió [[Llatí|llatina]] [[Tabula rasa|''"tabula rasa"'']] .
▲[[Fitxer:
Les tauletes de cera s’utilitzaven per a diversos propòsits, des de retirar les notes dels estudiants o dels secretaris fins a registrar comptes comercials. També es van utilitzar les primeres formes de [[Taquigrafia|taquigrafia.]]
== Ús a l'antiguitat ==
L'exemplar més antic que es conserva d'una tauleta d'escriptura de boix amb frontissa d'ivori va ser un dels descobriments recuperats del [[Derelicte d'Uluburun|naufragi Uluburun]] del segle XIV aC prop de Kaş a la moderna [[Turquia]] el 1986. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Payton|nom=Robert|publicació=Anatolian Studies|volum=41|pàgines=99–106|any=1991|doi=10.2307/3642932}}</ref> Aquesta troballa va confirmar a més que la referència a l’escriptura de tauletes a Homer no era ni molt menys anacrònica. Un descobriment arqueològic el 1979 a Durrës, Albània, va trobar dues tauletes de cera fetes d’ivori en una tomba que es creu que pertanyia a un prestador de diners del segle II dC. <ref>{{Ref-web|url=https://albanianeconomy.com/2014/10/27/wax-tablets-reveal-secrets-ancient-illyria/|títol=Wax Tablets Reveal Secrets of Ancient Illyria - Albanian Economy News|obra=https://albanianeconomy.com/}}</ref>
Els grecs probablement van començar a utilitzar el parell plegable de tauletes de cera, juntament amb el pergamí de cuir a mitjan segle VIII aC. [[A Greek-English Lexicon|Liddell & Scott]], edició de 1925, dóna l’ [[etimologia]] de la paraula per a la tauleta d’escriptura, ''deltos'' (δέλτος), de la lletra [[Delta (lletra)|delta]] (Δ) basada en autors i escriptures grecs i romans antics, a causa de la forma de les tauletes per explicar-la. . <ref>Εntry [http://old.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0058%3Aentry%3D%237444 δέλτος] (deltos) at [[Liddell & Scott]]</ref> Una teoria alternativa sosté que ha conservat la seva designació [[Llengües semítiques|semítica]] '', daltu'', que originalment significava "porta", però que s'utilitzava per escriure tauletes a [[Ugarit]] al segle XIII aC. En [[hebreu]] el terme va evolucionar a ''daleth'' . <ref>{{Ref-llibre|nom=Burkert|cognom=Walter|títol=The orientalizing revolution: Near Eastern influence on Greek culture in the early archaic age|lloc=Cambridge, MA|editorial=Harvard University Press|data=1995|pàgines=30}}</ref>
Al primer mil·lenni aC es feien servir tauletes d'escriptura a Mesopotàmia, així com a Síria i Palestina. Un panell de pedra esculpida que data del 640-615 aC que va ser excavat des del palau sud-oest del governant [[Assíria|assiri]] [[Sennàquerib|Sennacherib]], a [[Nínive]] a l’Iraq (British Museum, ME 124955), representa dues figures, una que tanca clarament un rotlle i l’altra portant el que es creu que és un díptic obert. <ref>{{Ref-web|url=https://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/me/s/panel,_palace_of_sennacherib-3.aspx|títol=Stone Panel from the South-West Palace of Sennacherib (Room 28, Panel 9)|editor=British Museum|consulta=8 January 2011}}</ref> Berthe van Regemorter va identificar una figura similar a l’ ''Estela neo-hitita de Tarhunpiyas'' (Musée du Louvre, AO 1922.), que data de finals del segle VIII aC, a qui es veu sostenint el que pot ser una forma de tablatura amb un tancament de botó únic. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Van Regemorter|nom=Berthe|publicació=Scriptorium|volum=12|pàgines=177–81.|any=1958}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Szirmai|nom=J.A.|publicació=Gazette du Livre Médèvale|volum=17|pàgines=31–32.|any=1990}}</ref> Es van trobar tauletes d'ivori a les ruïnes del palau [[Sargon II|de Sargon]] [[Nimrud|a Nimrud]] . <ref>{{Ref-publicació|cognom=Wiseman|nom=D.J.|publicació=Iraq|volum=17|exemplar=1|pàgines=Plate III|any=1955|doi=10.2307/4241713}}</ref> Margaret Howard va suposar que aquestes tauletes podrien haver estat connectades juntes mitjançant un enginyós sistema de frontisses amb trossos de cuir tallats que s'assemblaven a la lletra "H" inserida en ranures al llarg de les vores per formar una estructura de ''concertina.'' <ref>{{Ref-publicació|cognom=Howard|nom=Margaret|publicació=Iraq|volum=17|exemplar=1|pàgines=14–20; Fig. 7–11|any=1955|doi=10.2307/4241714}}</ref>
== Ús en època medieval a moderna ==
== Referències ==▼
[[Fitxer:Scribe_tomb_relief_Flavia_Solva.jpg|miniatura| Escrivà romà amb el seu llapis i tauletes a la seva estela de tomba a Flavia Solva a [[Nòrica|Noricum]] .]]
Hériman de Tournai (1095–1147), monjo de l'abadia de Sant Martí de Tournai, va escriure "Fins i tot vaig escriure una certa quantitat en tauletes". <ref>Herman of Tournai, Lynn Harry Nelson, ed. and tr. ''The Restoration of the Monastery of Saint Martin of Tournai'' "Prologue" p. 11.</ref>
Un exemple notable de llibre de tauletes de cera són els registres de servitud que l’hospital de la ciutat més antiga d’Àustria, [[Enns (ciutat)|Enns]], va establir el 1500. Deu plats de fusta, de 375 x 207 mm (14,76 x 8,15 polzades) i disposades en 90 pila de mm (3,54 polzades), es divideixen cadascuna en dues meitats al llarg del seu eix llarg. Els deutes anuals deguts s’escriuen en pergamí o paper enganxat als costats esquerrans. Els deutes rebuts es van registrar per deducció (i posteriorment esborrats) als respectius laterals drets, que estan coberts amb cera d’escriptura negre marró. El material es basa en [[Cera d'abella|cera]] d’abella i conté un 5-10% d’olis vegetals i pigments de carboni; el seu punt de fusió és d’uns 65 ° C. <ref>Wilflingseder, F., 1964. "Die Urbare des Ennser Bürgerspitals aus den Jahren 1447 und 1500". ''Biblos'' 13, 134-45</ref> Aquest volum és la continuació d'un anterior, que es va iniciar el 1447..
== Bibliografia ==▼
* Galling, K., 1971. "Tafel, Buch und Blatt" in ''Near Eastern Studies in Honour of [[William F. Albright|W.F. Albright]]'' (Baltimore), pp 207-23▼
Les tauletes de cera es van utilitzar per a registres comercials d’alt volum d’importància transitòria fins al segle XIX. Per exemple, l'autoritat minera de sal de [[Schwäbisch Hall|Schwäbisch Hall va]] emprar registres de cera fins al 1812. <ref>Büll, R., 1977. Wachs als Beschreib- und Siegelstoff. Wachstafeln und ihre Verwendung. In: ''Das große Buch vom Wachs''. Vol. 2, 785-894</ref> El mercat del peix de [[Roan|Rouen els va]] utilitzar fins i tot fins a la dècada de 1860, on la seva construcció i ús havia estat ben documentada el 1849. <ref>Lalou E., 1992. "Inventaire des tablettes médiévales et présentation genérale". In: ''Les Tablettes à écrire de l'Antiquité à l'Epoque Moderne'', pp. 233-288; esp. p. 280 and Fig. 13</ref>
▲== Referències ==
▲== Bibliografia ==
▲* Galling, K., 1971. "Tafel, Buch und Blatt"
| |||