Imperi Carolingi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.48.65.97. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Negació
Línia 98:
En el [[788]], [[Tassil III]], [[duc de Baviera]], es va revoltar contra Carlemany. Després d'esclafar la revolta, aquest va incorporar Baviera al seu regne. A més d'expandir els horitzons dels seus dominis, va reduir de manera dràstica el poder i la influència dels [[agilolfings]] (la família de Tassil), una altra de les famílies influents d'entre els francs i els seus potencials rivals. Fins al [[796]], Carlemany va continuar expandint el seu regne encara més cap al sud-est, fins a l'actual [[Àustria]] i a parts de [[Croàcia]].
 
D'aquesta manera, Carlemany va crear un regne que arribava des dels [[Pirineus]] al sud-oest (incloent de fet una zona del nord-est de la [[península Ibèrica]] ([[Marca Hispànica]] després del [[795]], que seria l'origen de [[Catalunya]] i de la seva cultura i llengua, molt properes a l'[[occità]]), passant per gairebé tota la [[França]] moderna (a excepció de [[Bretanya]], que mai no va ser conquerida pels [[francs]]), i a l'est la major part de l'actual [[Alemanya]], incloent-hi el nord d'[[Itàlia]] i l'actual [[Àustria]]. En la jerarquia de l'Església, els bisbes i abats buscaven la protecció del palau del rei, font tant de protecció com de seguretat. Carlemany s'havia erigit en líder de la [[cristiandat]] occidental, a més d'impulsar un «Renaixement carolingi» en la cultura literària, gràcies al seu suport a monestirs com a centres d'ensenyament.
 
[[Fitxer:Dürer karl der grosse.jpg |miniatura| [[Carlemany]] segons una il·lustració d'[[Albert Dürer]] ([[1511]]).]]