Zarang: diferència entre les revisions

'''Zarang''', '''Zarandj''' o '''Zarandj''' (en [[paixtu]]: {{Lang|ps|زرنج}}; persa: {{Lang-fa|زرنج}}) és una ciutat de l'[[Afganistan]] prop de la frontera amb [[Iran]]. És capital de la [[província de Nimruz]] i del [[districte de Zaranj]], el qual té uns 70.000 habitants. Disposa d'un aeroport prop de la ciutat. Fou fundada a la segona meitat del segle XX com a centre administratiu.

Els àrabs dirigits per alar-Rabi ibn Ziyad al-HarithiHarithí (enviat per [[Abd Allah-Al·lah ibn AmirÀmir]]) van arribar a Zarang el 651/652; el [[dikhan|''dikhan'']] local, després d'una batalla, va decidir fer un acord de pau i va prometre pagar un tribut anual en diners i esclaus, acord que fou confirmat pel [[marzban|''marzban'']] o [[ispahbadh|''ispahbadh'']] de [[Sistan]]. Monedes àrabo-sassànides foren encunyades a Sistan, segurament a Zarang, els anys 31 i 32 de l'hègira (652-653). Quan Abd Allah ibn Amir va nomenar un nou governador, Abd Allah ibn Samura, la ciutat es va revoltar; sotmesa se li va imposar un tribut més fort. Abd Allah-Al·lah ibn Samura va governar dotze anys i va afermar el domini àrab musulmà. Fou la base per expedicions cap a Bust i els ''zunbils'', i fins i tot contra els ''kabulshahs''. Els kharigites es van estendre pel Sistan i van dominar les zones rurals però la ciutat de Zarang va romandre un feu segur del califat. Amb la revolta d'[[Abu-Múslim]] al [[Khorasan (província del califat)|Khorasan]] el caos es va apoderar de Zarang i diverses faccions tribals es van disputar el control. El 755 els abbàssides van poder restablir el control. Al final del segle VIII el Sistan oriental fou sacsejat per una revolta [[kharigita]] que va durar trenta anys dirigida per Hamza ibn Adharak. Encara que Zarang va restar fidel als abbàssides el control de les zones rurals se'ls escapava i els impostos no arribaven a la capital del califat. El darrer governador [[Tahírides del Khorasan|tahírida]] del [[Sistan]], [[Ibrahim ibn al-HudaynHussayn al-Kusi]] va haver d'abandonar Zarang el [[854]] a mans dels ''[[ayyars]]'' locals entre els quals [[Yakub ibn al-Layth|Yaqub ibn al-Layth as-Saffar]] que es va imposar com emir de Zarang.

Durant un segle i mig, fou la capital [[saffàrida]] fins que fou ocupada pels [[gaznèvides]] el [[1002]]. La ciutat fou durant el domini saffàrida força pròspera i alguns geògrafs musulmans han deixat descripcions com [[al-Istakhri]], [[Ibn Hawkal]] i [[al-Mukaddasi]]. Tenia una forma circular i els murs protegien la [[medina]] i el ''[[rabad]]'' i tenien cinc portes. El 1003 la vila es va revoltar contra els [[gaznèvides]] i va patir el càstig; la gran mesquita fou saquejada i nombroses persones massacrades. Es va recuperar i fou la capital dels maliks [[Dinastia nàsrida |nàsrides]] del Sistan (1030-1225) fins a l'arribada dels [[mongols]] (el desembre del [[1222]] i poc després van matar el [[malik|''màlik'']] nàsrida Nusrat al-Din ibn Yamin al-Din Bahram Shah) i després la dels maliks [[mihrabànides]] a partir del [[1236]], però el nom de Zarang va desaparèixer de l'ús des del {{segle|XI}} sent substituïda per ''Madinat Sijistan'' o ''Shahr-i Sistan''. La ciutat no obstant hauria seguit existint fins que fou saquejada i destruïda per [[Tamerlà]] el novembre o desembre del [[1383]]. El [[1422]] el malik''màlik'' [[mihrabànida]] Shams al-Din va iniciar la construcció d'una nova capital anomenada Birak o Mirak, "lluny‘lluny de les arenes, i sobre les ribes del Helmand"Helmand’.

Les ruïnes de la ciutat són ara a pocs quilòmetres al nord de la moderna [[Zabul]] i antiga [[Nusratabad]] o [[Nasirabad]]. El complex de ruïnes es diu Nad-i Ali i és a l'est del riu [[Helmand]]. La ciutat fou refundada modernament amb finalitat administrativa a la vora de la frontera amb [[Iran]].