Giulio Caccini: diferència entre les revisions

'''Giulio Caccini''' fou un [[compositor]] italià ([[Roma]], [[1546]] o [[1550]], m.- segons1615?) ésfou creu,un el[[compositor]] 1615)del [[Renaixement musical|Renaixement]] [[Itàlia|italià]].

Fou deixeble d’Escipiód'[[Escipió della Palla]], i el [[1564]] passà a [[Florència]], on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran [[duc de Toscana]], i el [[1604]] a [[París]], retornant després a Florència, on morí. Durant força temps ha estat considerat com l’inventorl'inventor del cant recitatiu i com el creador de l’òperal'[[òpera]] moderna, que amb el temps devia convertir-se en l’actuall'actual drama líric, portat al seu més alt grau per [[Ricard Wagner]], però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, doncs abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer llurs assaigs en aquest gènere. On no se’lse'l hi pot discutir l’honorl'honor és el d’haverd'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins el punt que un eminent crític, coetani seu, li deia que era el pare d’und'un nou gènere, d’und'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules, que els hi pren la vida i el sentiment, sinó que, pel contrari, els augmenta, afegint-hi més anima i més força.

Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat per el sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica, i d’acíd'ací que una associació, composta de nobles afeccionats i d’artistesd'artistes, creada per a intentar la restauració de la declamació musical grega aplicada al drama, és fixes en ell. Abans de llençar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complert èxit, i quan donà al públic llur ''Combattimento d’Apollined'Apolline col serpente'' ([[1590]]), havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l’artl'art musical. Poc temps després l’associaciól'associació es traslladà de Florència aRomaa [[Roma]], i allà composà, amb col•laboraciócol·laboració amb [[Jacopo Pieri]], la música de ''Dafne'' ([[14941594]]), ded'[[Ottavio RuincciniRinuccini]], contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitatiu. A part de les obres ja mencionades, l’obral'obra que donà fama a Caccini fou ''Nuove musiche'' ([[1601]]-[[1608]]); entre la resta citarem: ''Euridice, Il rapimento di Cefalo'' ([[1597]]), ''Fuggliottio musicale'' ([[1613]]), i una continuació de ''Nuove musiche'', titulada ''Nuove musiche e nuove manieri di ricirverle'' ([[1614]]). <ref>tom, nº, 10 de l’Enciclopèdial'Enciclopèdia Espasa</ref>

[[Categoria:Compositors d'òpera italians]]