Rima: diferència entre les revisions

1 octet eliminats ,  fa 11 mesos
m
bot: -4ª edició +4a edició
m (Manteniment de plantilles)
m (bot: -4ª edició +4a edició)
És un recurs poligenètic, comú a quasi totes les llengües.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=234}} En grec antic es deia ''homoioteleuton'' («que acaba en el mateix»), si bé que en la poesia grega i llatina no va ocupar el lloc central que va obtenir a Ocident, primer amb la poesia hímnica{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}} del cant religiós de la [[seqüència gregoriana]] i sobretot des de la poesia [[trobador]]s a l'Edat Mitjana. A més del seu aspecte musical, és un recurs que facilita la memorització.{{Sfn|Julià i Garriga|1999|p=235}}
 
La paraula prové del [[Occità provençal|provençal]] ''rim, derivat'' del grec antic ῥυθμός «moviment regular, cadenciós» via el llatí ''rhythmus''. A l'edat mitjana va prendre el sentit de vers romanç, basat en accents, nombre de sil·labes i rimes, a diferència del vers [[Mètrica (poesia)|mètric]] llatí, un altre recurs literari.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor=Jordi Bruguera i Talleda|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2=1|capítol=rim, 3. rima|títol=Diccionari etimològic|editorial =Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1996 (2004, 4a edició)|pàgines=798|isbn=9788441225169}}</ref> A les obres modernes en versos [[Vers alexandrí|alexandrins]] sovint és combina la rima amb una estructura mètrica sil·làbica inspirada en la poètica clàssica.
 
== Tipus de rima ==
1.161.699

modificacions