Front de Romania: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ús correcte de les preposicions
Cap resum de modificació
Línia 27:
Malgrat l'aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, Romania va romandre neutral quan va esclatar la guerra a l'agost de 1914.{{harvnp|Strachan|2014|p=72}} Malgrat això, tots dos bàndols van tractar d'atreure el país amb promeses territorials, competició en la qual la [[Triple Entesa]] gaudia d'avantatge al poder oferir Transsilvània i [[Bucovina]].{{harvnp|Strachan|2014|p=72}} L'objectiu dels mandataris romanesos era completar la «[[Gran Romania|unió nacional]]» mitjançant l'obtenció dels territoris amb població de parla [[Romanès|romanesa]], fonamentalment Transsilvània, Bucovina i el [[Banat]].{{harvnp|Ceaușescu|1985|p=513}} Després de dos llargs anys de neutralitat, a l'agost de 1916, Romania va accedir a entrar en guerra en el bàndol de la Triple Entesa a canvi de grans concessions territorials.{{harvnp|Torrey|1992|pp=462-463}} El país entrava en guerra del bàndol que creia que aviat arribaria a la victòria.{{harvnp|Renouvin|1990|p=318}}
 
Les forces romaneses van penetrar a la desitjada Transsilvània austrohongaresa, una regió amb majoria de població romanesa, però la ràpida declaració de guerra de [[Regne de Bulgària|Bulgària]] va fer que l'alt comandament detingués l'avanç dels exèrcits del nord-oest i perdés la iniciativa militar, que va quedar en mans de l'enemic, dirigit per dos brillants caps alemanys: [[August von Mackensen]] i [[Erich von Falkenhayn]].{{harvnp|Torrey|1992|p=463}} Les tropes romaneses eren valentes, però estaven mal armades i pitjor manades i van haver d'enfrontar-se a un enemic que lesels escometia en dos fronts: el transsilvà al nord-oest i el del [[Danubi]] al sud.{{harvnp|Torrey|1992|p=463}}
 
Entre mitjans de setembre i principis de novembre, von Falkenhayn va expulsar als invasors de Transsilvània i va penetrar a [[Valàquia]], mentre que von Mackensen s'apoderava de gairebé tota [[Dobrudja]].{{harvnp|Torrey|1980|p=32}} A finals de desembre de 1916, les Potències Centrals s'havien apoderat de tota Valàquia i Dobrudja.{{harvnp|Torrey|1992|p=463}} La intervenció que havia d'haver aplanat la victòria de la Triple Entesa va concloure en realitat en un gran daltabaix en una campanya que va durar només 140 dies.{{harvnp|Torrey|1980|p=27}} El govern romanès va haver de refugiar-se a [[Moldàvia]], que encara romania sota el control dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], protegit per més de mig milió de soldats [[Imperi Rus|russos]].{{harvnp|Torrey|1992|p=463}} Tan sols l'auxili rus i el gelat hivern de 1916-1917 va permetre frenar els exèrcits de les Potències Centrals en els límits de Moldàvia.{{harvnp|Torrey|1998|p=270}}