Monestir de Yuste: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m Manteniment de plantilles
Línia 11:
 
== Història ==
L'any 1402 el propietari dels terrenys existents entre els rierols Gilona i Vercelejo (conegut també amb el nom de Yuste) els cedeix perquè els «ermitans de la pobra vida» puguin construir el seu convent.<ref>{{ref-web | url=http://www.patrimonionacional.es/Home/Monasterios-y-Conventos/Monasterio-de-Yuste.aspx | títol=Monasterio de Yuste | consulta=2 abril 2012 | editor=Ministerio de Presidencia | llengua=castellà | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110227172224/http://www.patrimonionacional.es/Home/Monasterios-y-Conventos/Monasterio-de-Yuste.aspx | arxiudata=27 de febrer 2011 }}</ref> Segons compta la tradició aquells terrenys eren considerats sagrats perquè allà foren degollats pels moros 14 bisbes.<ref>{{ref-llibre |cognom= |nom= |títol= Enciclopèdia universal ilustrada europeo americana|format= Toms|llengua= castellà|volum=70 | editorial= Espasa-Calpe|lloc=Madrid |data=1991 |pàgines=830 |isbn=84-239-4570-7 }}</ref>
 
Gràcies a la generositat, entre d'altres, dels comtes d'Oropesa i de Plasencia, en 1508 comencen les obres de remodelació de l'edifici monacal que s'amplia i configura fins a arribar a tenir l'aspecte actual. Les obres finalitzen en 1525.
Línia 49:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |article=Yuste (Monasterio de) |url= |format= toms|llengua= castellà | consulta= 10 març 2012|publicació=Gran enciclopèdia Larousse | editorial=Planeta, S.A. |lloc= Barcelona|volum= 10 |exemplar= |data=juny de 1977 |pàgines=985 |issn= |ref= }}
* {{ref-publicació|cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |article=Yuste |url= |format= toms|llengua= castellà | consulta= 10 març 2012|publicació=Enciclopedia universal ilustrada europeo americana | editorial=Espasa-Calpe, S.A. |lloc= Madrid|volum= 70 |exemplar= |data=1991 |pàgines=830 |issn= |ref= }}
 
== Enllaços externs ==