Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Tipografia)
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula d'organització}}
L''''Arxiu Gavín''' és considerat un arxiu de caràcter particular, ja que el seu fons documental s'ha creat, recopilat, gestionat i preservat per la iniciativa d'una sola persona, el Sr. [[Josep Maria Gavín i Barceló]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029486.xml?kt_subject=ROOT%40ARBRES%40ARBRE%20DEL%20CONEIXEMENT%40hist%C3%B2ria%40Hist%C3%B2ria%20%28per%20%C3%A0mbits%20tem%C3%A0tics%29%40Hist%C3%B2ria%20de%20l%27art%40Art%20%28per%20pa%C3%AFsos%20i%20nacions%29%40Art%20europeu%40Art%20de%20l%27Europa%20mediterr%C3%A0nia%40Art%20dels%20Pa%C3%AFsos%20Catalans%40art%20catal%C3%A0%40Artistes%20%28Principat%20de%20Catalunya%29%40Artistes%20d%27arts%20menors%20%28Principat%20de%20Catalunya%29%40Argenters%20%28Principat%20de%20Catalunya%29%40Argenters%20%28Barcelona%29|títol = Josep Maria Gavín i Barceló|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data =}}</ref> La seu de l'arxiu ha estat fins al 2008 a [[Valldoreix]] ([[Sant Cugat del Vallès]]). A partir del 2008 l'arxiu fou traslladat al&nbsp;[[Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes]]&nbsp;([[Os de Balaguer]]).
 
L'Arxiu Gavín està format per un conjunt de fons documentals i col·leccions produïts per diverses persones o entitats. El creador de l'arxiu fou Josep Maria Gavín i Barceló, a partir de les seves col·leccions personals. A aquests fons s'hi sumaren altres col·leccions recollides i ordenades per Gavín, així com donacions i aportacions fetes per altres persones o entitats.&nbsp;
 
== Història institucional ==
L'Arxiu Gavín fou creat i gestionat pel mateix Josep Maria Gavín almenys fins a l'any 1985. La [[Generalitat de Catalunya]] adquirí entre 1985 i 1987 bona part del fons&nbsp;documental de l'arxiu, però deixà a Josep Maria Gavín com a dipositari i gestor.<ref>{{Ref-web|url = http://cultura.gencat.net/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius51.pdf|títol = L'Arxiu Gavín s'instal·la al monestir de les Avellanes|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data = 2007}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> Entre 1987 i el 2008 l'arxiu va augmentar considerablement el seu fons. A finals dels anys noranta, Gavín inicià la recerca d'un espai on allotjar de forma permanent i definitiva el seu arxiu. Després de l'intent fracassat de portar l'arxiu a Tàrrega<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticia/258845/20010607/tarrega-larxiu-gavin.html|títol = Tàrrega serà la seu de l'arxiu Gavín|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data = 07/06/2001}}</ref> i a altres poblacions, l'any 2007 s'acordà el trasllat de l'arxiu al monestir de [[Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes]]. Des de llavors l'arxiu és gestionat pels Germans Maristes amb la col·laboració del [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. L'arxiu s'integra dins dels Sistema d'Arxius de Catalunya.
 
== Història arxivística ==
L'Arxiu Gavín s'inicia amb l'afició de Josep Maria Gavín a col·leccionar estampes de Sant Josep, amb el temps aquesta col·lecció personal arribarà a superar les 50.000 estampes. Per tal d'ordenar-les Gavín emprà tècniques i metodologies arxivístiques, creant inventaris, sistemes de classificació i descripció propis, amb l'objectiu de preservar-les i fer-les fàcilment accessibles. Aquesta experiència l'aplicarà posteriorment a la resta de fons documentals i col·leccions, que ell mateix crearà o recollirà.
 
El fons documental més emblemàtic de l'Arxiu Gavín és el que agrupa les fotografies de les esglésies de Catalunya, Catalunya del Nord, Andorra i Franja de Ponent.<ref>{{Ref-web|url = http://www.raco.cat/index.php/Espais/article/view/91392/159237|títol = Josep Maria Gavín, un col·leccionista d'excepció|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data =}}</ref>
 
Entre 1947 i 1997 Josep Maria Gavín va recórrer totes poblacions d'aquests territoris fotografiant tots els espais de culte cristià, estiguessin en actiu o no. En total 26.444 esglésies fotografiades. Paral·lelament a aquesta tasca, Gavín va començar a confeccionar altres col·leccions: el recull de premsa de pobles catalans, les postals, les Nadales, etc. Recollir i organitzar tot aquest fons documental li suposava un gran treball, que es podia fer gràcies a diversos voluntaris que col·laboraven a l'arxiu. Finalment, l'excedència laboral a partir de 1985, va permetre a Gavín la dedicació exclusiva a l'arxiu. A partir d'aquest moment s'amplia el nombre de col·leccions, així com el nombre de donacions, i de voluntaris.<ref>{{Ref-web|url = https://arxiugavin.wordpress.com/2011/05/25/larxiu-gavin-a-larchivum-secretum-debla/|títol = L'Arxiu Gavín a l'Archivum Secretum d'Ebla. Gestió documental|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data =}}</ref>
 
Des de la seva arribada al Monestir de les Avellanes l'arxiu continua rebent donacions de particulars, però sobretot es treballa en l'adequació de la documentació per tal de fer-la accessible als usuaris i preservar-la.&nbsp;
[[Fitxer:Tarja 11 Foto 157.jpg|miniatura]]
[[Fitxer:Tarja 11 Foto 156.jpg|miniatura]]
Atesa la manera com fou creat l'arxiu i les característiques de la documentació que custodia, l'Arxiu Gavín s'organitza en col·leccions i fons documentals, en concret 48 col·leccions documentals diferents que ocupen uns 1.500 metres lineals.<ref>{{Ref-web|url = https://arxiugavin.wordpress.com/descripcio-del-fons/|títol = FONS DOCUMENTAL|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data =}}</ref> Les principals són:
* Fons de premsa de pobles i comarques de Catalunya
* Fons fotogràfic d'esglésies de Catalunya de Josep Maria Gavín
2.439.840

modificacions