Bandolerisme: diferència entre les revisions

Al principi significava 'partidari, parcial, facciós', que ja figura en textos del s. XV (1455), però aviat prengué la connotació de 'bandejat, revoltat que assalta els enemics, i sovint els vianants, per procurar-se recursos'<ref> ''Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana'' Joan Coromines Barcelona, 1980. Vol. I</ref> Com a conseqüència de les lluites civils dels s. XV-XVII va adoptant més aquests matisos, i així en un document de 1455 es parla només d'un «''bandoler e inobedient''». En les crides de 1586 ja es tracta de proclames contra ''bandolers, enquadrillats'' i de «lladres, bandolers o homes de seguida». El canvi queda generalitzat en el s. XVII quan les cançons populars referents a [[Rocaguinarda]] i a [[Don Joan]] parlen de quadrilles i camarades en massa, entorn de 1650, de malfactors. Des de Catalunya el mot es propagà a les altres llengües veïnes, en particular al castellà «''bandolero''»,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hobsbawm |nom=Eric J. |títol=Bandidos |url=http://books.google.cat/books?id=2_w56QUL_woC&pg=PA25&dq=etimologia+bandolero&hl=ca&ei=QUPXTdK3LoXA8QPG_NiqAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFgQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial Critica |data=2001 |pàgines=p.25}}</ref> el francès «''bandoulière''».<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Le Francais moderne |url=http://books.google.cat/books?id=IQEqAQAAIAAJ&q=bandouli%C3%A8re+etymologie+catalan&dq=bandouli%C3%A8re+etymologie+catalan&hl=ca&ei=QN7fTb3iKYPssgbFz9DcBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA |llengua=francès |editorial= |data=1994 |pàgines=}}</ref>