Joana II de Nàpols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
|||
Línia 14:
Es casà a [[Viena]] el [[13 de novembre]] de [[1401]] amb el [[duc]] '''[[Guillem de Caríntia]]''', fill del rei [[Leopold III, duc d'Àustria|Leopold III d'Àustria]].
Es casà, en segones núpcies, el [[10 d'agost]] de [[1415]] amb '''[[Jaume II de Borbó]]''', [[comte de la Marca]] i fill de [[Joan I de Borbó]], negant-li el títol reial, donant-li només els títols de Príncep de Taranto i el duc de Calàbria, però les intencions del nuvi eren molt diferents: immediatament després del casament, va matar a [[Pandolfello Alopo]] i va establir el control de la cort amb funcionaris francesos de la seva confiança, obligant Joana a atorgar-li el títol de rei de Nàpols. L'arrogància del consort va despertar el descontentament dels barons napolitans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Boccia |nom=Lidya |títol=Giovanna II una regina di paglia
Dels seus dos matrimonis no tingué fills, per la qual cosa i davant l'amenaça de veure's extingida la línia dinàstica del regne, adoptà el [[1421]] el [[comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]] [[Alfons el Magnànim]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Figueres |nom=Josep M. |títol=Història contemporània de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=WXpu47ZF1vwC&pg=PA37&dq=alfons+1421+hereu&hl=ca&ei=6DJoTcC4K4zrOffJvMYL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q=alfons%201421%20hereu&f=false |editorial=Editorial UOC |data=2003 |isbn=8483187736 |pàgines=p.37}}</ref> Per les pressions angevines renegà de l'anterior adopció, i el [[1423]] adoptà [[Lluís III de Provença]], el qual era hereu de la branca menor de la [[dinastia Anjou]] al tron de Nàpols. A la mort de Lluís III, el seu germà [[Renat I de Nàpols]], reclamà els drets per a si mateix.
|