Desfilada de moda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot arregla errors de format de l'eina de traducció de contingut |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 19:
En el decenni següent, [[Kenzo Takada|Kenzo]] deixa a les seves models improvisar: cap coreografia s'ha imposat i es donen resultats molt sorprenents.
Des de 1980, amb els joves creadors, les desfilades de moda tenen una real escenificació, és la «moda-espectacle», com la imatge de Thierry Mugler tan [[Escenògraf|escenogràfica]] com costurera.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Morgan|nom=Jan|títol=Le défile de mode: spectaculaire décor à corps,|data=gener 2011|editorial=Sociétés & Représentations, no 31|pàgines=p. 128
Alguns estilistes o costurers han sigut reconeguts per les seves desfilades de moda: [[Hussein Chalayan]], Thom Browne, [[Maison Martin Margiela|Martin Margiela]], i també [[John Galliano]]. Després dels anys 2000, període durant el qual les desfilades han esdevingut més i més desmesurades per les grans cases, el cost d'aquestes ha esdevingut important. De 100.000 euros segons Didier Grumbach, fins a més de cinc milions d'euros per Chanel, Vuitton o Dior. La posada en escena per escenògrafs de renom així com les [[Model (moda)|models]], ocupen una gran part de les despeses.
Línia 33:
En el 1947, Christian Dior, que acabava d'obrir la seva casa d'alta costura, va presentar el que va ser la col·lecció més famosa de la història, el ''"New look"''. L'any d'aquesta desfilada de moda es va convertir en una data clau en la revolució provocada pel modista i un gir radical immediat de la moda després dels anys de la guerra. La mort de Dior deu anys més tard, amb el jove Saint-Laurent, triat pel modista per succeir-li a la seva casa, presenta la seva col·lecció "Trapèze", que va suposar un triomf per al dissenyador de moda.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p.|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Per aquesta desfilada, Yves Saint-Laurent mostra les seves qualitats, però igualment mostra el fet que una casa de costura pot sobreviure en l'absència del seu fundador.
Als inicis de 1964, Courrèges renova la moda de l'època amb la seva col·lecció ''«The Moon Girl»'' amb un esperit «còsmic»; el mini-vestit fent ús del [[PVC]], amb les seves models saltant i ballant, fa que [[André Courrèges]] canviï, al curs de la seva carrera, el principi mateix de la desfilada. En el 1971, [[Yves Saint-Laurent]] escandalitza amb la seva col·lecció titulada ''«Libération»'' recordant els anys de guerra i l'Ocupació.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lelièvre|nom=Marie-Dominique|títol=«Yves Saint Laurent, créer au scandale»|data= 20 març 2015|editorial=Mode, sur liberation.fr,
== Desfilades als Països Catalans ==
| |||