Diferència entre revisions de la pàgina «Els Pastorets»

27 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte))
m (neteja i estandardització de codi)
Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'''officium pastorum'' (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies al redós de la missa del gall.<ref>[http://www.festes.org/arxius/capsdecaragolsenseclosca.pdf Antoni Serés i Aguilar: Caps de caragol sense closca! (pdf)]{{format ref}}</ref> Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del {{segle|XV}}, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. La primera versió moderna en català és ''Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist'' de Miquel Saurina (publicat l'any 1887). El 1901 [[Frederic Soler i Hubert]] o ''Pitarra'' elevà els Pastorets al teatre culte amb ''El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga''. Des d'aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió.<ref name="ICUB"/>
 
Les obres més populars són ''[[L'Estel de Natzaret|L'estel de Natzaret]]'' de [[Ramon Pàmies i Pina|Ramon Pàmies]], del 1903; ''[[Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús]]'', de [[Josep Maria Folch i Torres]], del 1916, i ''La flor de Nadal'', de Francesc d'Assís Picas, del 1954.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/teatre/pastorets}}</ref> La majoria de les representacions dels Pastorets són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres.<ref>{{ref-publicació| cognom =Romaní | nom =Daniel | enllaçautor = | article =Aquesta nit faig de Rovelló |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm.381 | data = 16/12/2011 | pàgines = p.33 |issn = 2014-010X}}</ref>
 
== Història ==
L'origen dels Pastorets es remunta a les representacions escèniques de tema nadalenc medievals i la seva perpetuació durant el {{segle|XVI|s}}. Aquelles escenificacions entorn del naixement del [[Messies]] –en un principi pensades per a refermar entre els creients el valor i la pedagogia del dogma i de la història sagrada– es van dur a terme d'una manera consuetudinària i tradicional a l'interior de les esglésies.<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Pastorets | editor = [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=87cef62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | consulta = Juliol 2013}}</ref>
 
La mostra textual més antiga que es conserva en català d'aquest gènere és a un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que data del 1721, seguit d'una referència a l'obra ''Calaix de sastre'' del [[Baró de Maldà i Maldanell|Baró de Maldà]] (1746-1819).<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Es localitza la referència més antiga dels 'Pastorets' en català, del 1721|publicació = [[Diari Ara]] |url = http://www.ara.cat/cultura/Pastorets_0_1285071694.html|data = 14 de gener del 2015|pàgines =}}</ref> El nom de ''Pastorets'' o ''Pastorells'' per designar aquest tipus d'obres teatrals ja es documenta al {{segle|XVI|s}}. Pel que fa a les primeres escenificacions fora del recinte sagrat, destaca per l'antiguitat una notícia a l'[[arxiu capitular de Girona]], que testimonia una representació teatral de la història dels tres mags escenificada el [[1363]] davant de l'església de [[Santa Maria de Castelló]].<ref name="gencat1307"/>
 
Encara més enrere en el temps, hi ha les representacions dramàtiques en llengua catalana del cicle festiu nadalenc: els [[Drama litúrgic|drames litúrgics]], cantats en [[llatí]] i, en aquest cas, escenificats dins el context dels oficis des de la vigília de [[Nadal]] fins a [[Dia de Reis|Reis]]. Aquestes manifestacions escèniques primigènies, documentades arreu d'Europa a partir del {{segle|XI}}, es poden agrupar sota les denominacions d'''[[Officium pastorum]]' o visita dels pastors al pessebre; l''Ordo Prophetarum' o relació profètica dels anunciadors de l'adveniment del Messies, entre els quals hi ha la cèlebre [[Cant de la Sibil·la|Sibil·la]]; l''Ordo Rachaelis', és a dir, el plany de Raquel després de la [[matança dels Innocents]] a mans dels soldats del rei [[Herodes el gran|Herodes]] seguint la profecia de [[Jeremies (profeta)|Jeremies]], i l''Officium Stellae' o el seguiment de l'estrella i l'adoració dels reis mags.<ref name="gencat1307"/>
2.185.144

modificacions