Escola de Brighton: diferència entre les revisions

L’'''Escola de Brighton''' va ser un grup de cineastes i fotògrafs anglesos que van assentar les bases per el llenguatge cinematogràfic a la ciutat de [[Brighton]].<ref>{{Ref-web|url=https://historiadelcine2.webnode.es/los-origenes-del-cine/la-escuela-de-brighton/|títol=La escuela de Brighton|consulta=26-11-18|llengua=castellà|data=}}</ref>

Aquest moviment té dos grans precursors: [[William Friese-Greene]], qui patentà un aparell "destinat a prendre fotografies en sèries ràpides"<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/biography/William-Friese-Greene|títol=William Friese-Greene|consulta=26-11-18|llengua=anglès|data=}}</ref> i [[Robert W. Paul|Robert W.Paul]] qui va construir l’any 1894 una imitaciò del [[Quinetoscopi]] d’[[Thomas Alva Edison|Edison]], aprofitant que no etava patentat a Anglaterra. L’any següent, construeix una càmera portàtil amb la que podia produir les seves pròpies pel·lícules, algunes d'aquestes càmeres van ser enviades a [[Georges Méliès|George Méliès]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.imdb.com/name/nm0666972/bio?ref_=nm_ov_bio_sm|títol=Robert W.Paul|consulta=26-11-18|llengua=anglès|data=}}</ref>

Contràriament a aquests mètodes, l’'''Escola de Brighton''' es caracteritza per la seva fluïdesa de càmera des de diferents angles, l’aportació de punts de vista diferents d’allò que estan filmant(segons l’angle emprès), etc. Aquestes novetats donaven una expressivitat al cinema que no havia tingut fins aquell moment; els actors es mouen amb total llibertat mentre la càmera els segueix.<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://cineencuenca.blogspot.com/2009/05/los-aportes-de-la-escuela-de-brighton.html|títol=Los aportes de la Escuela de Brighton|consulta=26-11-18|llengua=castellà|data=}}</ref>

Un dels films més important d'aquest director va ser una reconstrucció d'un incident que havia passat d'urant la [[rebel·lió dels bòxers]]. Es va anomenar ''[[Attack on a chinese mission station]] (1900)''<ref>{{Ref-web|url=https://www.imdb.com/title/tt0000273/|títol=Attack on a chinese station|consulta=26-11-18|llengua=anglès|data=}}</ref>''.'' Aquesta es va dividir en 4 escenaris: primer les víctimes, els atacants, les tropes de salvament i la fugida dels atacants. Aquesta alternança dramàtica d’escenaris va ser un gran progrés narratiu cinematogràfic que no s’havia vist abans.

El tercer realitzador destacable de l’'''Escola de Brighton''' va ser [[Alfred Collins]], qui es va especialitzar en les persecucions còmiques; alternant els punts de vista amb plans i contraplans,<ref>{{Ref-web|url=https://www.imdb.com/name/nm0172118/|títol=Alf Collins|consulta=26-11-18|llengua=anglès|data=}}</ref> utilitzant el [[tràveling]],oferint els primers tocs de planificació ben pensada i també tocant temes socials.<ref>{{Ref-llibre|títol=Historia del cine mundial|url=https://www.worldcat.org/oclc/638799314|editorial=Ediciones Rialp|data=2009|lloc=Madrid|isbn=978-84-321-3730-3|cognom=Caparrós Lera|nom=José María|edició=|llengua=espanyol|pàgines=25}}</ref>

Aquests realitzadors, la majoria provinents del món de la fotografia, van permetre la invenció d’una nova sintaxis que va allunyar progressivament el cinema de les representacions teatrals. D’aquesta manera es va anar construint a poc a poc un llenguatge cinematogràfic; el pas del [[mode de representació primitiu]] (MRP) al [[mode de representació institucional]] (MRI) . Aquest acabarà culminant amb la realització de [[D. W. Griffith|D.W.Griffith]] de ''[[El naixement d'una nació|El naixement d’una nació]] (1916)''.<ref>{{Ref-web|url=http://iniciscinema.blogspot.com/2009/10/del-mrp-al-mri.html|títol=Del MRP al MRI|consulta=26-11-18|llengua=català|data=}}</ref>