Gran Depressió (1873-1896): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Evolució de l'activitat econòmica i dels preus ==
[[Fitxer:PreublatGB1850_1910.jpg|miniatura|Evolució del preu del blat de 1850 a 1910]]
Aquest període es caracteritzà per una disminució gradual del nivell de preus. Entre 1873 i 1896 el nivell de preus a Regne Unit disminuí un 18%, a Alemanya (Hamburg) un 41% i als Estats Units un 30%.<ref>{{ref-publicació |cognom=O'Donoghue |nom=Jim |cognom2=Goulding |nom2=Louise |cognom3=Allen |nom3=Grahame |article=Consumer Price Inflation since 1750
Se succeïren etapes de recessió amb etapes de creixement econòmic i hi hagué crisis financeres en diversos països però, globalment, la producció creixé durant aquests anys. Fou l'època del desenvolupament industrial d'Alemanya i Estats Units i s'inicià la industrialització a Suècia i Rússia. L'evolució dels preus reduí els marges de benefici de l'agricultura i la indústria però incrementà el poder adquisitiu dels treballadors.{{sfn|Hobsbawn|2012|p=42-44 i 54}} L'economista [[Alfred Marshall]], contemporani d'aquesta època, senyalava: “una depressió en els preus, una depressió del tipus d'interès, una depressió dels beneficis; això hi és, indubtablement. No puc veure cap altre motiu per creure que hi ha una depressió en qualsevol altre aspecte”.{{sfn|Musson|1959|p=200}} Tanmateix, hi havia un clima de preocupació i malestar econòmic general.
Línia 15:
La crisi que obrí el període de la depressió s'inicià amb un crack borsari a Viena al maig de 1873, que afectà fortament a les empreses alemanyes. Aquell mateix any, la fallida de l'entitat nord-americana Jay Cooke and Co. degut als seus negocis amb el sector ferroviari, comportà la caiguda d'altres entitats bancàries i, finalment, a tancar la borsa de Nova York el setembre de 1873.{{sfn|Vázquez|1964|p=305-308}}
Segons l'[[National Bureau of Economic Research|NBER]], la recessió als Estats Units posterior al [[Pànic de 1873]] no finalitzà fins al 1879 i és la més llarga de totes les recessions comptabilitzades per aquesta institució.<ref>{{ref-web|url=http://www.nber.org/cycles/cyclesmain.html |títol=US business cycle expansions and contractions |consulta= 2 de maig de 2014 |editor=[[National Bureau of Economic Research|NBER]]|llengua=anglès}}</ref> Tanmateix, tot i que el NBER és la institució que determina oficialment quan els Estats Units està en recessió, la metodologia que es va usar per al període de 1790 a 1915 era menys fiable que la que s'ha fet servir posteriorment.{{sfn|Davis|2005|p=2-3}} Segons la sèrie del PNB de Balke i Gordon, entre 1873 i 1879 l'únic any amb creixement negatiu fou 1874.<ref>{{ref-publicació |cognom=Balke |nom=Nathan S.
</ref>
Línia 44:
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* {{ref-publicació |cognom=Balke |nom=Nathan S.
* {{Ref-llibre |cognom=Cameron |nom=Rondo
* {{ref-publicació |cognom=Davis |nom=J. H
* {{Ref-llibre |cognom=Frieden |nom=Jeffry A.
* {{Ref-llibre |cognom=Hobsbawm |nom=Eric
* {{ref-publicació |cognom=Musson |nom=A.E
* {{Ref-llibre |cognom=Vázquez Prada |nom=Valentín
|