El '''Muromià'''<ref>{{ref-web|url=http://multitree.org/codes/0te|títol=Muromanian|editor=MultiTree|data=2009-06-22|consulta=2012-07-13}}</ref> fou una llengua de la qual no en queden restes, generalment considerada [[Llengües uralianes|uraliana]] i habitualment classificada com a [[Llengües fino-volgaiques|fino-volgaica]].<ref name="Janse 2000 A108">{{ref-llibre|títol=Language Death and Language Maintenance |cognom=Janse |nom=Mark |enllaçautor= |autor2=Sijmen Tol |autor3=Vincent Hendriks |any=2000 |editorial=John Benjamins Publishing Company |lloc= |isbn=978-90-272-4752-0 |url=https://books.google.cat/books?id=JdzVePSApMgC&pg=PA108 |pàgina=A108}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The Modern Encyclopedia of Russian and Soviet History|cognom=Wieczynski|nom=Joseph|any=1976|editorial=Academic International Press|isbn=978-0-87569-064-3|url=https://books.google.cat/books?q=%22Muromian%2C+belong+to+the+so-called+Volga+branch+of+the+Finno-Ugric+languages%22&btnG=Search+Books}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The Finno-Ugric Republics and the Russian State|cognom=Taagepera|nom=Rein|any=1999|editorial=Routledge|isbn=978-0-415-91977-7|url=https://books.google.cat/books?id=QGqWcZu42hUC&pg|pàgina=51}}</ref> El lingüista [[Aleksandr Matveyev]] va identificar l'àera [[Toponímia|toponímica]] entre la part baixa dels rius [[Okà]] i [[Kliazma]], com la corresponent a Muroma. Segons la toponímia, el Muromià fou una llengua propera al [[Merya]].<ref>''Матвеев А. К.'' Мерянская проблема и лингвистическое картографирование // Вопросы языкознания. 2001. № 5.</ref>
