Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 4:
== L'element folklòric ==
La primera melodia, de caràcter més líric i la segona, més folklòrica, constitueixen els dos temes principals d'aquesta obra, els quals van donar estructura a tota la música de la pel·lícula. Per compondre aquesta peça, Gerhard s'inspira en el seu origen català i en la seva [[Antifeixisme|ideologia antifeixista]], d'acord amb l'argument i el plantejament de la pel·lícula, i emplea, per a la part nostàlgica i lírica, les melodies ''[[s:La_Mare_de_Déu|La mare de Déu quan era xiqueta]]''<ref>{{Ref-web|títol=Audrey Hepburn i «El cant dels ocells» {{!}} Catorze.cat|url=https://www.catorze.cat/noticia/11872/audrey/hepburn/cant/dels/ocells|consulta=2020-05-01
Amb la inspiració en les melodies ''[[s:La_Mare_de_Déu|La mare de Déu quan era xiqueta]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' l'obra de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Gerhard]] aconsegueix reflectir el sentiment de pèrdua i enyorança de la terra natal mitjançant les ressonàncies d'aquestes melodies catalanes. [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]] va convertir ''[[El cant dels ocells]]'' en un símbol de l'[[exili català]]. A més, la secció central, de caràcter més folklòric, recorda el ritme i l'estil de la [[sardana]].<ref name=:0/> Julian White<ref>{{Ref-publicació|article=National Traditions in the Music of Roberto Gerhard|url=http://www.jstor.org/stable/946131|publicació=Tempo|data=1993|issn=0040-2982|pàgines=2–13|exemplar=184|nom=Julian|cognom=White}}</ref> l'emparenta amb ''[[El minyonet de Guineu]],'' una cançó catalana pròpia del Carnaval.
| |||