Fred Astaire: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 23:
El [[1933]] va debutar al cinema apareixent breument a ''[[Dancing Lady]]'' de [[Robert Z. Leonard]] encara que la seva consolidació cinematogràfica li arribaria quan li van oferir un paper secundari amb la Ginger Rogers a ''[[Volant cap a Rio de Janeiro]]'', una producció en què el paper principal era per [[Dolores del Río]]. A mitjans dels anys 30, Astaire i Rogers ja eren una parella consagrada que va aconseguir les més altes quotes en pel·lícules com ''[[Barret de copa]]'' (1935), ''[[Seguim la flota]]'' (1936) o ''[[En ales de la dansa]]'' (1936). A partir de [[1939]] es va produir un llarg parèntesi durant el qual no van treballar junts però deu anys més tard van reaparèixer a ''[[The Barkleys of Broadway]] (1949)''.<ref>{{Ref-web|títol=Fred Astaire y Ginger Rogers hacen bailar durante el confinamiento como lo hicieron en la Gran Depresión|url=https://elpais.com/gente/2020-04-26/fred-astaire-y-ginger-rogers-hacen-bailar-durante-el-confinamiento-como-lo-hicieron-en-la-gran-depresion.html|data=2020-04-26|consulta=2021-05-24|llengua=es|nom=Natalia Méndez|cognom=Aparicio |editor=ElPaís}}</ref>
El 1951 fent parella amb [[Jane Powell]] van rodar la comèdia musical [[Noces reials]], dirigida per [[Stanley Donen]] amb el ball del sostre i el duet amb barret.<ref>{{Ref-web|títol=Adeu al rei del cinema musical - 24 febrer 2019|url=https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1559445-adeu-al-rei-del-cinema-musical.html|consulta=2021-05-24
El [[1949]], li van concedir un [[Oscar]] honorífic pel seu "virtuosisme i contribució a l'art de la comèdia musical", guardó que va ser entregat a Ginger Rogers.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ginger Rogers: A Bio-bibliography|url=https://books.google.es/books?id=BouxUlFDgc4C&dq=oscar+fred+astaire+1950&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Greenwood Publishing Group|data=1994|isbn=978-0-313-29177-7|llengua=en|nom=Jocelyn|cognom=Faris}}</ref> Gairebé tres dècades més tard, el [[1974]], va ser nominat com a millor actor secundari pel seu paper a ''[[El colós en flames]]''. Fred Astaire es va casar dues vegades, la primera amb Phyllis Baker Potter amb qui va tenir dos fills, Frederick i Ava; el segon matrimoni el va contraure el [[1980]] amb Robyn Smith, una jockey professional, 46 anys més jove que ell.<ref>{{Ref-web|títol=Astaire's Last Partner Copes With Life After Fred|url=https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1988-06-09-ca-6202-story.html|data=1988-06-09|consulta=2021-05-24|llengua=en|cognom=Champlin|nom=Charles}}</ref>
| |||