Timgad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: berbers > amazics |
m Diacrítics |
||
Línia 14:
Al s. III dC, té una activa comunitat cristiana, i és un centre donatista al segle IV dC.
La instal·lació del [[Regne vàndal]] a l'[[Àfrica]] a partir de l'any [[429]] dC, fou el punt de partida d'una sèrie d'enfrontaments que determinaren la fi de Timgad. Sens dubte, els vàndals varen ocupar ràpidament l'Aurès i sembla que [[Genseric]] es volgué reservar la regió. Tot i això, l'ocupació fou de curta durada. La regió de l'Aurès fou atacada pels [[mauri]], que varen prendre possessió de la serralada a tot tardar l'any [[484]] dC: Timgad fou presa i evacuada per tal que cap enemic s'hi pogués instal·lar. La reconquesta del mauri es
La conquesta [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]], a partir del [[533]], canvià de nou la situació de la regió. Els generals de [[Justinià I]] que emprengueren la conquesta de l'Àfrica, van haver de vèncer primer els vàndals i després els mauri revoltats, concretament [[Iabdas]], el cap dels mauri de l'Aurès. Fou el patrici [[Solomó]] l'encarregat de dirigir la campanya contra ell, campanya que en part es coneix gràcies a Procopi de Cesarea. La regió de Timgad, que Procopi descriu com una ciutat destruïda, sembla que fou la base d'aquesta campanya.<ref name=Morizot-Numidie>{{ref-publicació |cognom=Morizot |nom=P. |títol=Recherches sur les campagnes de Solomon en Numidie méridionale (535-539) |publicació=CRAI|data=1993|pàgines=83-106|volum=137|exemplar=1 |url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/crai_0065-0536_1993_num_137_1_15188|consulta=13 abril 2013}}</ref> De tota manera, no és fins després de finalitzada la seva campanya, l'any [[539]], que Solomó deixà traces visibles de la seva presència, ja que
Aquesta potent fortalesa era part d'una operació de fortificació més àmplia per tal de protegir la regió contra un nou atac dels mauri. En efecte, Procopi relata que, a part de Timgad, altres quatre ciutats de la regió foren fortificades. La gran quantitat d'inscripcions llatines que foren retirades del fòrum per ser utilitzades de material constructiu a la fortalesa és un símptoma que l'època d'esplendor de la ciutat ja formava part del passat i que, a partir d'aquell moment, l'únic que realment comptava era la fortalesa. És sota els seus murs que es reorganitzà la vida urbana. Més enllà del relat de Procopi, que podria contenir alguns tòpics i exageracions, sembla que el territori de la ciutat en tot moment estigué cultivat durant aquesta època.<ref>M. Janon, 1980, {{p.}}348</ref>
| |||