Viquipèdia

Denominacions de la llengua catalana: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
m Diacrítics
Línia 15:
== Història dels noms de la llengua ==
=== Orígens ===
Les primeres denominacions o [[Glotònim|glotònims]] de la llengua catalana es formaren en una relació dialèctica amb el [[llatí]], amb el qual el català convivia com un registre seu. Així, els primers noms ja expressaren la relació entre les dues llengües ([[Concili de Tours]], 813). La dignificació del català amb l'accés a l'escriptura i a la literatura al segle XIII es féufeu palesa en uns nous noms que el relacionaren amb Roma (''llengua romana'', ''romanç'', ''nostre llatí''), mentre que els llatinistes l'anomenaven ''vulgar'' i el poble ''pla'' ('entenedor').
 
L'expansió de la llengua fora de [[Catalunya]] afavorí l'aplicació a l'idioma del [[gentilici]] que n'indicava l'origen: ''catalanesc'', ''català'', ''llengua catalana''. Amb aquesta expansió, la [[Casal de Barcelona|monarquia]] s'associà amb el català i neutralitzà la divisió política del seu territori, com expressà [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramon Muntaner]]. La primera constància documental d'aplicació del gentilici ''català'' com a nom de la llengua es troba a les ''Regles de trobar'' (ca. 1290), escrites en occità a [[Sicília]] pel català [[Jofre de Foixà]]:<blockquote>«si tu trobes en cantar proençals alcun mot que i sia francés o catalanesch...»</blockquote>
 
=== Primeres discrepàncies terminològiques ===
A la fi de l'edat mitjana, l'[[humanisme]] rehabilità el llatí com a llengua universal i això féufeu que el català rebés unes noves denominacions que en remarcaven el caràcter local (''llengua materna'', ''mallorquí'', ''valencià''), cap al {{segle|XV}}. Aquestes denominacions particularistes trobaren suport en la divisió del territori en regnes separats: [[Regne d'Aragó]], [[Comtat de Barcelona]], [[Regne de Mallorca]] i [[Regne de València]], en el darrer cas fonamentat pel predomini d'aquest regne dins la [[Corona d'Aragó]], i el seu enfrontament amb la [[Generalitat de Catalunya]] en la guerra civil contra [[Joan el Gran|Joan II]].
 
Com a conseqüència de la pèrdua de la dinastia pròpia i exclusiva de la Corona d'Aragó (el [[Casal de Barcelona]]) en el [[Compromís de Casp]] (s. XV) i com a resultat, després, del canvi de la Casa de Trastàmara per la d'[[Casa d'Àustria|Àustria]] (s. XVI), amb la qual cosa la dinastia deixà de ser exclusiva, l'abast del significat del nom de ''català'' es reduí i tornà a tenir el seu valor primitiu de 'propi de Catalunya', al mateix nivell, doncs, que les altres denominacions regionals de ''valencià'' i ''mallorquí''. Aleshores, la confusió sobre l'origen de l'idioma es reflectí en l'aparició del nom de ''[[llengua llemosina|llemosí]]''.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Denominacions_de_la_llengua_catalana»