Diferència entre revisions de la pàgina «Louis Gabriel Suchet»

m
Diacrítics
m (Diacrítics)
'''Louis Gabriel Suchet''' ([[Lió]], [[2 de març]] del [[1770]] - [[Marsella]], [[3 de gener]] del [[1826]]) fou [[Mariscal de França|mariscal]] de l'Imperi Francès i primer [[Ducat d'Albufera|Duc d'Albufera]]. És considerat un dels generals més brillants de [[Napoleó]].
 
L'any [[1791]] ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho féufeu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a [[Ardèche]]. Amb el grau de comandant prengué part en el [[Setge de Toló]] ([[1793]]), on feu presoner el general anglès O'Hara. Destinat a [[Itàlia]], participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'[[Urca]] i [[Neumark]].{{sfn|Chisholm|1911|p=7}} L'any [[1799]] ascendí a general de divisió lluitant a les batalles de [[Feu de Novi|Novi]] i de [[Batalla de Marengo|Marengo]] (en aquesta última ajudà decisivament al general [[André Masséna]], del qual era el segon en comandament). En les campanyes de [[1805]] i [[1806]] la seva reputació augmentà notablement, distingint-se en les batalles d'[[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]], [[Batalla de Saalfeld|Saalfeld]], [[Batalla de Jena|Jena]], [[Batalla de Pultusk|Pultusk]] i [[Batalla d'Ostrolenka|Ostrolenka]].
 
L'any [[1808]] fou nomenat comte i traslladat a [[Espanya]] al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el [[Setge de Saragossa (1808)|setge de Saragossa]]. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'[[Aragó]]. Després es dirigí a [[Barcelona]], on derrotà els generals [[Joaquín Blake|Blake]] i [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]], [[Setge de Lleida (1810)|conquerí Lleida]],<ref>{{ref-llibre|ref=harv |cognom=Gates |nom=David |any=2002 |títol=The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War |lloc=Londres|editorial=Pimlico |isbn=0-7126-9730-6 |pàgina=342}}</ref> [[Setge de Tortosa (1810)|Tortosa]] i [[Setge de Tarragona (1811)|Tarragona]]. Com a premi rebé, el [[8 de juliol]] de [[1811]], la dignitat de [[Mariscal de França]]. El [[25 de juliol]] del [[1811]] va [[Batalla de Montserrat|retre la muntanya]] de [[Montserrat]], que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del [[Monestir|Monestir de Montserrat]]. L'any [[1812]], després de [[Batalla de Sagunt|capturar Morvedre]], [[Setge de València (1812)|entrà a València]] i rebé el títol de duc de l'[[Albufera]].{{sfn|Suchet|1829|p=439}}
1.841.538

modificacions