El contracte social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi |
m Diacrítics |
||
Línia 5:
== Context del contracte social ==
=== Origen i fonaments de la desigualtat ===
La política és un assumpte que interessa Rousseau des de fa molt de temps, i el Contracte social no és la primera de les seves obres consagrada a això. Així, des de 1735
El ''Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes'', aparegut el 1755 és el treball de Rousseau per respondre a la pregunta formulada per l'acadèmia de Dijon en 1753 «quin és l'origen de la desigualtat entre els homes i si és autoritzada per la llei natural?». La naturalesa de l'home abans que la Història i els tipus de societat l'alterin és per a Rousseau el mitjà de comparar i d'establir aquests diferents tipus d'organització. Rousseau defineix doncs l'estat salvatge, que no és un «estat salvatge» sinó una ficció filosòfica com a hipòtesi [[heurística]], un estat obtingut per abstracció sostraient el que la societat ha portat a l'home. Descriu llavors la manera que ha tingut l'home d'organitzar-se en societat, a partir de la pràctica de l'[[agricultura]] i del [[dret de propietat]] que se'n deriva necessàriament. El Discurs tracta de la legitimitat de les societats i dels tipus de poders, i exposa el que seran les fundacions polítiques del Contracte social.
Línia 47:
La pregunta que fa Rousseau és la següent: com és que la constitució d'un poble en tant que entitat ''sui generis'' és possible? En Altres Paraules: a quina(s) condició(s) un grapat d'individus forma un tot que es pot qualificar de poble? «Seria bo examinar l'acte pel qual un poble és un poble; ja que aquest acte, sent necessàriament anterior a l'altre, és el veritable fonament de la societat».
'''Capítol VI''' ''(«Del pacte Social»)''. En aquest capítol Rousseau aportarà una resposta molt original a la pregunta que ha fet al començament del Contracte Social: «Vull buscar si, en l'ordre civil, hi pot haver alguna regla d'administració legítima i segura (...) ''(Prefaci al primer llibre)''. En altres paraules: com una autoritat qualsevol pot ser imposada de manera legítima a un poble? «Trobar una forma d'associació que defensi i protegeixi de tota la força comuna la persona i els béns de cada soci, i per la qual cadascun, unint-se a tots, no obeeixi tanmateix més que a ell mateix, i continua sent tan lliure com abans. Tal és el problema fonamental del qual el Contracte social
L'originalitat de la solució de Rousseau és que superarà el dualisme que oposa el poble i el poder polític l'un a l'altre. Veurà en efecte la constitució d'un poder polític descansant sobre el contracte social el fonament fins i tot de l'existència del poble. En termes kantians es pot dir que el poder polític en la mesura que rau sobre el contracte social és la condició de possibilitat de l'existència del poble en tant que poble i no en tant que senzilla agregació. «(...) Aquest acte d'associació produeix un cos moral i col·lectiu, barreja de tants membres com l'assemblea té, que rep d'aquest mateix acte la seva unitat, el seu jo comú, la seva vida i la seva voluntat». La pregunta de la legitimitat d'un poder descansant sobre el contracte social ja no es fa més doncs. L'autoritat política ja no és en efecte una violència feta al poble, sinó el que li permet d'existir.
Línia 61:
Aquest acte d'associació que produeix un cos moral i col·lectiu es diu ara [[República]] o cos polític (abans es deia: «Ciutat»), designat pels seus membres «Estat quan és passiu, Sobirà quan és actiu, Potència comparant-lo als seus semblants». Els ciutadans prenen el nom de poble: «Ciutadans com a participants de l'autoritat sobirana, Subjectes sotmesos a les lleis de l'Estat».
'''Capítol VII''' ''(«Del Sobirà»)'': L'associació és doble i recíproca: cada individu és ciutadà, ja que participa en l'autoritat sobirana, i subjecte, ja que és sotmès a les lleis. El sobirà no sabria per la seva unitat limitar-se ell mateix amb lleis, no és tingut més que pel que exigeix el contracte social. El sobirà no necessita garant pel que fa als seus assumptes: no pot tenir interessos contraris als particulars que el componen. Per contra cada individu pot tenir una voluntat particular que difereix de la del sobirà (acceptant els drets que són els seus en tant que ciutadà però refusant els de subjecte), és aquesta injustícia possible que
'''Capítol VIII''': ''(«De l'estat civil»)'': El pas de l'estat salvatge a l'estat civil transforma l'animal que viu de l'instint en home dotat de raó i intel·ligent. Fundant els seus actes en la raó; guanya llavors la llibertat moral i la possibilitat de propietat (diferent de la possessió que és l'efecte de la força) garantida per la llei.
Línia 76:
'''Capítol III''' ''(«Si la voluntat general pot errar»)'': Les deliberacions del poble poden tanmateix portar a l'error si, en lloc de comptabilitzar cada veu i cada voluntat se'ls deixa dissoldre's en associacions parcials: la suma d'aquestes associacions no porta llavors a la voluntat general i al [[bé comú]]. A més, si una d'aquestes associacions «és tan gran que el preval contra totes les altres», la deliberació no porta més que a una opinió particular: aquestes associacions han de ser evitades o, si existeixen, han de ser prou nombroses per reflectir la voluntat general.
'''Capítol IV''' ''(«De les fites del poder Sobirà»)'': El pacte social
'''Capítol V''' ''(«Del dret de vida i de mort»)'': Els contractants del pacte han d'acceptar el risc de ser condemnats a mort per assegurar la seva pròpia seguretat enfront dels assassins potencials; el sobirà no pot ordenar matar però podrà conferir aquest dret, i el dret de gràcia li pertany.
| |||