Il·lusió òptica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi |
m Diacrítics |
||
Línia 31:
Per donar sentit al món cal organitzar les sensacions entrants en informació que sigui significativa. Els psicòlegs de la Gestalt creuen que una de les formes en què es fa això és percebent els estímuls sensorials individuals com un tot significatiu. L'organització Gestalt es pot utilitzar per explicar moltes il·lusions, inclosa la il·lusió ànec-conill, en què la imatge en el seu conjunt canvia de ser un ànec a la vegada que un conill i per què en la figura-fons il·lusió la figura i el sòl són reversibles.
A més, la teoria de la Gestalt es pot utilitzar per explicar els contorns il·lusoris al Triangle de Kanizsa. Es veu un triangle blanc flotant, que no existeix. El cervell té la necessitat de veure objectes simples familiars i té la tendència de crear una imatge "completa" a partir d'elements individuals. Gestalt significa "forma" o "forma" en alemany. No obstant això, una altra explicació del Triangle de Kanizsa es basa en la psicologia evolutiva i el fet que per sobreviure era important veure la forma i les vores. L'ús de l'organització perceptiva per crear un significat a partir d'estímuls és el principi darrere d'altres il·lusions ben conegudes que inclouen objectes impossibles. El nostre cervell
Els principis de percepció de Gestalt governen la forma en què agrupem diferents objectes. Bona forma és on el sistema perceptiu intenta omplir els espais en blanc per veure objectes simples en lloc d'objectes complexos. La continuïtat és on el sistema perceptiu intenta desambiguar quins segments encaixen en línies contínues. La proximitat és on els objectes que estan a prop estan associats. La similitud és on els objectes que són similars es veuen associats. Alguns d'aquests elements s'han incorporat amb èxit en models quantitatius que impliquen una estimació òptima o inferència bayesiana. La teoria de doble ancoratge, una teoria popular però recent de les il·lusions de lleugeresa, estableix que qualsevol regió pertany a un o més marcs, creats pels principis d'agrupació de Gestalt, i dins de cada marc s'ancora de forma independent tant a la luminància més alta com a la luminància envoltant. La lluminositat d'un punt està determinada per la mitjana dels valors calculats en cada marc.
| |||