Classificació arxivística: diferència entre les revisions

L'acceptació d'una classificació orgànica presenta alguns problemes derivats dels canvis que pateixen les estructures administratives en curts i breus espais de temps. Enfront de la inalterabilitat de les sèries documentals, els organismes varien de tal forma que si apliquem estrictament el principi de procedència i el principi a l'ordre original ens trobaríem amb diverses classificacions per a un sol fons. Tal com diu [[Ramon Alberch i Fugueras]],<ref>Alberch i Fugueras, R. (1998). "La clasificación uniforme de documentos". ''Boletín de la Anabad'' '', Tomo XLIV'' (núm.2), p.35-42.</ref> "''és evident que un quadre de classificació orgànic reflecteix amb la màxima precisió l'estructura administrativa i la història interna de la institució productora, i que en aquest sentit sintonitza perfectament amb els postulats clàssics de l'arxivística. Molt útil en el cas d'organismes o institucions amb fons tancats o quan es tracti d'institucions amb un elevat grau de permanència dels seus òrgans i funcions, es converteix quasi en aplicable en les modernes administracions on la mutabilitat i el caràcter marcadament efímer de l'estructura orgànica és una realitat perfectament constatable."''

 

 

En els darrers anys es tendeix cada vegada més a fer i a basar els sistemes de classificació en les funcions de l'organisme. El criteri funcional, atès que se sustenta en la naturalesa mateixa dels documents, és el criteri més objectiu.